Recerca

lantejament

El plantejament de l’activitat investigadora de la eUniv es fonamenta en dos criteris basilars. El primer afecta la dimensió organitzativa i gestora i el segon la seva orientació general.

El personal acadèmic universitari assumeix una pluralitat de funcions que li són pròpies: la docència, la investigació i la col·laboració en tasques de gestió.

És inqüestionable que la innovació de coneixements i la qualitat de la docència requereixen una continuada i paral·lela activitat d‘investigació, i és en aquest sentit que es considera que correspon a la Universitat potenciar la investigació científica del seu personal acadèmic. Alhora, és també un lloc comú que la gestió dels assumptes acadèmics de la Universitat correspon també al seu propi personal, i que no s’escau una professionalització d‘aquestes tasques, perquè comportaria una conflictiva desvinculació respecte als generadors de coneixements.

Aquest consens explica que tradicionalment les Universitats hagin previst la pluralitat de funcions del personal acadèmic com un tot unitari, construint plantilles amb places de “docents-gestors-investigadors”, que progressin professionalment en virtut d‘uns mèrits de marcat signe investigador. Aquesta fórmula clàssica presenta arreu dificultats de gestió que no són gens fàcils de superar. En línies generals, la valoració principal de la investigació com a element de promoció acadèmica (i de la institucional!) provoca la concentració del personal docent en aquesta activitat, deixant la docència en un segon terme. Però les dificultats emanades d‘aquest model afloren també en l‘organització de la feina i, especialment, sobre el sistema retributiu.

En el primer dels àmbits, la solució d‘adscriure el personal acadèmic a un departament i que aquest destini els seus membres als centres amb una càrrega docent determinada, ha comportat una nova confusió, perquè els responsables dels centres i les titulacions (i de la qualitat docent en conseqüència) no poden operar amb llibertat de criteris en la cerca d‘una millor formació, ja que no intervenen ni en la selecció ni en la promoció, ni tampoc en l‘assignació dels encàrrecs docents. Finalment, el model unitari comporta també una retribució unitària, que només estableix conceptes retributius vinculats als càrrecs de gestió, però no a la docència ni a la investigació. El resultat és, entre altres, la impossibilitat pràctica de determinar el cost d‘una i altra funció.

La eUniv és plenament conscient dels problemes que planteja la fórmula clàssica i presenta una estructura de gestió i organització del personal acadèmic molt especificada en ordre als objectius que es busquen, en què les funcions docents i d‘investigació, de la mateixa manera que les de gestió acadèmica, tenen les seves pròpies dinàmiques i esdevenen fenòmens perfectament objectivables i valorables.

Per últim, és molt important ressaltar que quan es parla d‘activitats de gestió, no es fa referència únicament a les tasques de govern de la Universitat (Rector, Vicerectors, Degans…), per a les quals es preveu una retribució específica, sinó més aviat a les de necessària participació en l‘activitat “extradocent”: organització de seminaris, conferències, coordinació d‘horaris d‘una especialitat, atenció a l’alumnat i en eventuals treballs o serveis d‘estudis, consultoria, etc., realitzats per empreses, organismes públics o institucions.