Bachelor en Lengua Catalana

Llengua Catalana
Bàtxelor en Llengua Catalana

El Bachelor en Lengua Catalana es un título universitario estatal creado por el Decreto de Gobierno de Andorra del 12 de mayo del 2010, que le otorga las competencias profesionales necesarias para trabajar en los diversos ámbitos relacionados con la lengua en la sociedad actual (enseñanza, comunicación, servicios lingüísticos, etc.).

El Plan de Estudios del Bachelor en Lengua Catalana por la eUniv fue aprobado por el Decreto de Gobierno de Andorra del 30 de septiembre del 2020 e implantado el año académico 2020-21.

Accés

Acceso

Bachillerato o título equivalente

Idiomes

Idiomas

Català

Durada

Duración

6 semestres (3 años)

Equivalencia

Equivalencias académicas europeas

Licence francesa, Grado español y Licenciatura portuguesa.

Càrrega acadèmica

Carga académica

180 créditos ECTS

Progressió directa eUniv

Progresión directa eUniv

Máster en Lengua y Literatura Catalanas

Competències

  • Conèixer la tradició cultural pròpia, sobretot andorrana i pirinenca.
  • Identificar el marc de la llengua, els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals, en estudis o treballs.
  • Identificar les relacions de la lingüística amb les altres ciències humanes, socials o experimentals i, al mateix temps, caracteritzar els trets que la distingeixen i la singularitzen com a ciència.
  • Analitzar els textos en català i en altres llengües en els diversos nivells estructurals.
  • Conèixer la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura en català, que inclou la literatura produïda a Andorra i al Pirineu.
  • Analitzar i comentar de forma crítica i des d’una perspectiva teòrica i comparada les obres literàries, els textos, els discursos i els fenòmens.
  • Relacionar els textos literaris amb la seva realitat social i cultural
  • Conèixer les relacions que els diversos grups socials i geogràfics estableixen amb les llengües.
  • Conèixer i aplicar els principis bàsics de la didàctica de la llengua.
  • Aplicar els coneixements de llengua, literatura, lingüística i processament del llenguatge en activitats específiques dels àmbits de l’assessorament lingüístic i de les indústries culturals

Pla d’Estudis

Primer curs

Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat al fonaments científics i culturals, al qual pertanyen també les matèries relatives a la diacronia de les llengües llatina i catalana. L’objectiu és transmetre a l’alumnat la forma amb la que el llenguatge defineix la naturalesa humana, fer-li prendre consciència de les dimensions del fenomen lingüístic i de la realitat de la unitat i la diversitat lingüístiques i, finalment, familiaritzar-lo amb les aplicacions i la història de la lingüística.

Objectius
  1. Entendre com el llenguatge defineix la naturalesa humana.
  2. Prendre consciència de les diverses dimensions del fenomen lingüístic.
  3. Aproximar-se a la realitat de la unitat i la diversitat lingüística.
  4. Familiaritzar-se amb les diferents aplicacions de la lingüística.
  5. Familiaritzar-se amb la història de la disciplina.
  6. Apreciar la diversitat lingüística i el valor de promoure’n la preservació.
Continguts
  1. Perspectives en l’estudi de la llengua i el llenguatge. La ciència del llenguatge. Lingüística prescriptiva i descriptiva. Lingüística externa i interna. Sincronia i diacronia.
  2. Història de la lingüística. La lingüística fins al segle XIX: l’evolució de la teoria i de la pràctica gramaticals. La lingüística del segle XIX: el mètode històric-comparatiu. La lingüística en el segle XX.
  3. La lingüística: el seu domini i lloc en l’àmbit científic. El seu caràcter interdisciplinari: psicolingüística, neurolingüística, sociolingüística, antropologia lingüística, lingüística històrica, lingüística computacional. Aplicacions de la lingüística.
  4. Orígens del llenguatge. El disseny dels llenguatges animals i el disseny del llenguatge humà. Llenguatge i protollenguatge. L’escenari de l’origen del llenguatge. La temporalitat i la recursivitat.
  5. Bases cognitives del llenguatge. Llenguatge i cervell. Patologies del llenguatge. Pensament i llenguatge
  6. Llenguatge i llengües. La diversitat lingüística. Vida i mort de les llengües. La magnitud de les llengües. La sostenibilitat lingüística. Les llengües en un món global i local. Canvi i Variació lingüística.
  7. Universals del llenguatge i classificació de les llengües. La unitat i la diversitat lingüístiques. Universals taxonòmics vs. teòrics. Universals i tipologia.
  8. La manifestació de les llengües: llengües orals, escrites i signades. Les llengües signades.
  9. Història de l’escriptura. Pictogrames, ideogrames, logogrames, escriptura jeroglífica i escriptura fonogràfica. Els alfabets. Oralitat i escriptura. Propietats de la llengua escrita.
  10. Introducció a la Fonètica i la Fonologia.
  11. Introducció a la Morfologia i la Sintaxi. -Introducció a la Semàntica i la Pragmàtica.
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat al fonaments científics i culturals, al qual pertanyen també les matèries relatives a les ciències del llenguatge i la diacronia de la llengua catalana. L’objectiu és establir una descripció sintètica de la llengua llatina, proporcionant les eines teòriques per a la identificació de les estructures morfosintàctiques, així com de la fonètica, fonologia, lèxic i semàntica de la llengua llatina, aconseguint així, a través de l’analogia, trobar els elements comuns entre el llatí i les llengües romàniques

Objectius
  1. Analitzar i aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l’anàlisi i la comprensió dels textos llatins
  2. Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l’anàlisi i la comprensió dels textos grecs i llatins
  3. Explicar oralment o per escrit l’origen de les llengües romàniques a partir del llatí en el marc de la família de les llengües indoeuropees, així com els conceptes de lingüística comparada i llatí vulgar
  4. Identificar el contingut d’una obra literària clàssica (temes, personatges, tòpics…) en diferents realitzacions posteriors de la cultura occidental (arts plàstiques i literatura).
  5. Reconèixer els elements comuns entre el llatí i les llengües romàniques: etimologia, formació del lèxic i morfologia
  6. Utilitzar amb eficàcia i de manera autònoma les eines filològiques bàsiques
Continguts
  1. El llatí i les llengües indoeuropees
  2. El concepte de llengua flexiva: declinacions
  3. Conjugació llatina
  4. Prosòdia llatina: introducció a la lectura del llatí
  5. Evolució del vocalisme llatí a la llengua catalana
  6. Evolució del consonantisme llatí a la llengua catalana
  7. La reducció dels casos llatins
  8. Evolució de les estructures gramaticals i sintàctiques llatines
  9. Evolució del llatí: arcaic clàssic, tardà, medieval, humanístic i neollatí
  10. L’escriptura dels documents llatins: llibres i altres suports. Els primers documents romànics
  11. Els gèneres literaris llatins
  12. Introducció a la mètrica llatina
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat al fonaments científics i culturals, al qual pertanyen també les matèries relatives a la diacronia de les llengües llatina i catalana. L’objectiu és presentar una visió panoràmica i crítica de la història de la llengua catalana, relacionant-la amb la de les altres llengües romàniques.

Objectius
  1. Comprendre i resumir correctament el contingut d’estudis o monografies sobre història de la llengua catalana.
  2. Poder reconstruir el passat social de la llengua catalana.
  3. Situar correctament en el temps i en l’espai els fets de la història de la llengua catalana.
  4. Conèixer i saber usar la nomenclatura de la disciplina.
  5. Conèixer i relacionar correctament els tres tipus d’objectes que intervenen en la reconstrucció de la història d’un idioma: les formes lingüístiques, els usos lingüístics i la consciència lingüística.
  6. Argumentar adequadament sobre aspectes que poden ser objecte de reflexió, polèmica o controvèrsia.
Continguts
  1. Els elements constitutius de la llengua catalana: els substrats preromans, el llatí vulgar i l’element germànic.
  2. La formació de la llengua catalana: el marc històric i cultural, el català preliterari, els usos socials i institucionals, els usos literaris: català i occità, la influència del món àrab i l’element romànic procatalà de Xarq al-Andalus.
  3. L’expansió de la llengua catalana (1212-1412).
  4. La plenitud de la llengua (1412-1523).
  5. La subordinació de la llengua (1523-1610).
  6. Dependència i transculturalització (1610-1707).
  7. Proscripció pública i privadesa dinàmica (1707-1833).
  8. Exclusió legal i recuperació literària (1833-1906).
  9. La generació d’una llengua de cultura moderna (1906-1939).
  10. Persecució i resistència (1939-1983). L’oasi andorrà.
  11. La normalitat lingüística (1983-2000). -Evolució del català al segle XXI.
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a l’estudi de la sincronia de la llengua catalana, que també inclou la Morfologia, la Sintaxi, la Lexicologia, la Semàntica, la Fonètica, la Fonologia i la Dialectologia. L’objectiu és plantejar un estudi descriptiu de la morfologia i la sintaxi bàsiques del català en el bloc de fonaments de la llengua catalana, i ha de servir per establir les bases per poder entendre tant la sincronia i la variació i diacronia de la llengua catalana com la lingüística sincrònica catalana.

Objectius
  1. Aplicar adequadament els principis preceptius de la llengua estàndard i dels registres cultes actuals i tenir en compte la problemàtica i les condicions d’ús
  2. Construir un text escrit amb correcció gramatical i lèxica.
  3. Distingir els factors gramaticals i pragmàtics que determinen la interpretació global de l’oració.
  4. Identificar els factors pragmàtics que condicionen l’ús de les diverses estructures lingüístiques, i les causes de la variació derivades del registre.
  5. Descriure els processos combinatoris de creació d’unitats lingüístiques. -Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
Continguts
  1. Morfologia de la llengua catalana: trets fonamentals.
  2. El lexicó i els seus components: conceptes bàsics.
  3. Morfologia flexiva: conceptes bàsics.
  4. Sintaxi oracional de la llengua catalana.
  5. Unitats sintàctiques
  6. Relacions sintàctiques i estructura de l’oració
  7. La predicació.
  8. Tipologia verbal.
  9. Verbs amb arguments oracionals i preposicionals.
  10. Oracions passives i impersonals.
  11. Sintagma nominal.
  12. Ordre de constituents a l’oració.
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a la literatura, al qual pertanyen també les matèries relatives a la literatura catalana medieval, moderna i contemporània. L’objectiu d’aquesta matèria és introduir a l’estudi de les obres literàries des d’una perspectiva teòrica i comparatista, i posar a l’abast de l’estudiant una selecció dels conceptes i procediments més adequats per a l’anàlisi i interpretació del text literari en un sentit immanent, això és: al marge de les seves circumstàncies històriques i de les seves diferències nacionals. La reflexió sobre els problemes relatius a la definició de la naturalesa de l’obra literària i del seu funcionament es completa amb una caracterització de les seves principals varietats genèriques (poesia, narració i drama), i un estudi de les convencions que en cada cas en determinen la lectura, comprensió i valoració.

Objectius
  1. Aplicar el pensament crític a la lectura, descripció i anàlisi dels textos
  2. Reconèixer i analitzar les característiques ideològiques dels textos.
  3. Conèixer les principals tendències de la teoria de la literatura i la literatura comparada.
  4. Conèixer i aplicar les teories i els mètodes de l’estudi de la literatura.
  5. Comprendre com els diferents contextos socials i culturals afecten la naturalesa del llenguatge i el significat.
  6. Comprendre com les diferents normes i perspectives culturals influeixen en les qüestions de judici i valoració.
Continguts
  1. Aproximació estètica al fenomen literari.
  2. Convencions del discurs literari: la retòrica i la mètrica; els usos figuratius del llenguatge.
  3. Els estudis literaris i les seves disciplines.
  4. La literatura i la literatura comparada com a motors d’investigació literària.
  5. El sistema literari: la noció de «literatura».
  6. La comunicació literària: autor, text, lector i context.
  7. La intertextualitat.
  8. Els gèneres literaris.
  9. La poesia: la naturalesa i les convencions de la poesia lírica i les estratègies de lectura.
  10. La narrativa: naturalesa, contingut i elements. Temps, espai i personatges.
  11. El drama: del text dramàtic. Temps i espai. -Introducció a la historiografia literària. Els clàssics. Tradició i Modernitat. La noció del cànon.

Segon Curs

Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a l’estudi de la sincronia de la llengua catalana, que també inclou la Lexicologia, la Semàntica, la Fonètica, la Fonologia i la Dialectologia. L’objectiu és, per una part, aconseguir que l’estudiant conegui els conceptes bàsics de la teoria morfològica i sàpiga identificar l’estructura i els processos morfològics del català; i per altra part que domini els conceptes sintàctics bàsics i pugui fer explícites les relacions combinatòries entre categories sintàctiques i puguin argumentar les anàlisis lingüístiques.

Objectius
  1. Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
  2. Construir un text escrit i oral amb correcció gramàtica i lèxica.
  3. Conèixer els processos de flexió, derivació, composició i lexicalització.
  4. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l’estudi de la llengua catalana.
  5. Conèixer les estructures sintàctiques de l’oració simple,rncomplexa, modalitzada i discursivament marcada.
  6. Treballar autònomament en l’estudi sincrònic i diacrònic de larnllengua i la literatura catalanes.
Continguts
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a l’estudi de la sincronia de la llengua catalana, que també inclou la Morfologia, la Sintaxi, la Fonètica, la Fonologia i la Dialectologia. L’objectiu és oferir un coneixement sistemàtic de les propietats morfològiques, sintàctiques i, sobretot, semàntiques, de les unitats lèxiques de la llengua catalana

Objectius
  1. Analitzar les estructures morfològiques i sintàctiques dels processos de derivació i composició.
  2. Analitzar les relacions d’estructura argumental entre la morfologia lèxica i la sintaxi.
  3. Resoldre problemes que facin referència a l’estructura morfològica dels elements lèxics i distingir, a partir d’una teoria lèxica, quins mots són (im)possibles
  4. Assolir una perspectiva general sobre com una teoria formal de la semàntica concep la composicionalitat i l’estructuració del significat lèxic i ser capaç de distingir quins aspectes del significat lèxic són rellevants per a la gramàtica i quins no ho són.
  5. Resoldre problemes referents a l’estructura semàntica dels mots i comprendre com una teoria cognitiva del llenguatge concep el significat a partir d’habilitats generals de la cognició humana. -Ser capaç d’analitzar les frases fetes i expressions lexicalitzades del català, amb les eines de la semàntica cognitiva, i d’analitzar les relacions de sentit entre els mots amb les eines de la semàntica cognitiva
Continguts
  1. Introducció a l’estudi del significat lèxic.
  2. Lèxic i lexicó mental. Lexicó i gramàtica. Informació gramatical i informació enciclopèdica de les entrades lèxiques. Significat gramatical i significat enciclopèdic.
  3. Estructura semàntica i estructura conceptual. Formació de mots complexos: derivació i composició. Tipus d’expressions lexicalitzades. Frases fetes i concurrències lèxiques.
  4. Morfologia lèxica, sintaxi lèxica i semàntica lèxica.
  5. Semàntica lèxica i gramàtica. Classes lexicosemàntiques de verbs.
  6. Verbs estatius i verbs de canvi. Verbs de manera i verbs de resultat: sobre la complementarietat dels components semàntics de manera i resultat. Descomposició lèxica dels verbs i estructura semàntica: l’estructura eventiva.
  7. Aspecte lèxic (Aktionsart): estats, activitats, assoliments i realitzacions. Tipus d’estructures eventives.
  8. Verbs transitius, inergatius i inacusatius. Descomposició lèxica dels verbs i estructura sintàctica: sintaxi de l’estructura argumental. Tipus d’estructures argumentals. Formació lexicosintàctica de verbs: processos d’incorporació i conflació. Verbs possibles i verbs impossibles. Patrons de lexicalització.
  9. Morfologia lèxica i l’herència de l’estructura argumental. Les nominalitzacions. Nominals de procés i de resultat. Noms complexos amb valor agentiu i instrumental. Mots derivats adjectivals: el cas dels adjectius en -ble
  10. Formació de mots compostos i estructura argumental. Tipus de compostos. El català i l’anomenat ‘paràmetre de la composició’.
  11. Semàntica lèxica i cognició. Contingut conceptual i construalitat semàntica. Perfil i base. Marcs semàntics i dominis cognitius. -La teoria dels prototips i els models cognitius idealitzats. Semàntica cognitiva de l’espai. Metàfores conceptuals i esquemes d’imatge. Metàfores i frases fetes. Semàntica cognitiva i relacions de significat: polisèmia, hiponímia, sinonímia, antonímia, meronímia, etc.
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a l’estudi de la sincronia de la llengua catalana, que també inclou la Morfologia, la Sintaxi, la Lexicologia, la Semàntica i la Dialectologia. L’objectiu de la part fonètica és que l’alumnat identifiqui les propietats acústiques i articulatòries del català, i que pugui transcriure fonèticament fragments de varietats dialectals diferents. I l’objectiu de la part fonològica és caracteritzar articulatòriament els sons del català en les seves variants dialectals i transcriure’ls, així com identificar i caracteritzar els principals processos fonològics de la llengua.

Objectius
  1. Construir un text amb correcció gramatical i lèxica.
  2. Conèixer les característiques articulatòries dels sons del català.
  3. Expressar-se amb correcció ortofònica en català estàndard.
  4. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes.
  5. Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
  6. Treballar autònomament en l’estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalana
Continguts
  1. Introducció: Fonètica i fonologia. La producció dels sons lingüístics. Sons vocàlics i sons consonàntics. Fonètica articulatòria. Transcripció fonètica.
  2. Forma subjacent i forma fonètica. Trets distintius i classes naturals. Processos fonològics i alternances fonètiques. Al·lomorfia i predictibilitat. Tipus de processos. Processos lèxics i processos postlèxics.
  3. La síl·laba: Organització dels sons vocàlics i consonàntics. Estructura interna de la síl·laba i l’escala de sonicitat. Estratègies de reparació d’estructura: epèntesi i elisió.
  4. Prosòdia: accent i entonació. Accent de mot i accent de frase. Patrons entonatius.
  5. El sistema vocàlic del català: sistema tònic, sistema àton i variació dialectal.
  6. El sistema consonàntic del català. Variació dialectal en els processos lèxics i postlèxics.
  7. Fonètica articulatòria i fonètica acústica: Transcripció fonètica ampla i transcripció fonètica estreta.
  8. Propietats articulatòries i acústiques dels sons del català. Vocals, consonants, sons en contacte.
  9. Implementació fonètica dels processos fonològics. Diferències dialectals en la realització de sons.
  10. Trets prosòdics. Durada segmental, accent i entonació.
  11. Qüestions d’ortofonia i estàndard oral.
  12. Relació entre qüestions de fonètica catalana i la fixació de l’estàndard oral.
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a l’estudi de la sincronia de la llengua catalana, que també inclou la Morfologia, la Sintaxi, la Lexicologia, la Semàntica, la Fonètica i la Fonologia. L’objectiu és fer conèixer tant la realitat dialectal de la llengua catalana com la metodologia de l’anàlisi dialectològica.

Objectius
  1. Comprendre i resumir correctament el contingut d’estudis o monografies sobre dialectologia i registres.
  2. Situar qualsevol text, literari o no literari, dins del dialecte que l’ha generat i dels diversos registres que el componen.
  3. Descriure correctament qualsevol aspecte de la llengua catalana relacionats amb l’ortografia, fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic en el seu eix diatòpic i diafàsic.
  4. Saber interpretar i comentar lingüísticament textos amb variació dialectal i registral en llengua catalana.
  5. Conèixer i saber usar la nomenclatura de la disciplina. -Conèixer i saber usar la metodologia de la disciplina.
Continguts
  1. Els conceptes de llengua i dialecte: criteris d’establiment dels límits. Classes de dialectes. Factors de diferenciació i d’anivellament lingüístic.
  2. Metodologia de l’anàlisi dialectològica. Geografia lingüística i representació cartogràfica. Els atles lingüístics del domini català.
  3. El domini lingüístic català: fragmentació administrativa, extensió territorial i situació sociolingüística.
  4. La divisió dialectal del català: la partió oriental / occidental. Els criteris de Milà, Fabra i Veny.
  5. El català central.
  6. El català nord-occidental.
  7. El valencià.
  8. El balear.
  9. El rossellonès.
  10. El Principat d’Andorra.
  11. L’alguerès. -Els dialectes de la Franja de Ponent.
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a la literatura, al qual pertanyen també les matèries relatives als estudis literaris en general i a la literatura contemporània. L’objectiu d’aquesta matèria és encetar el panorama diacrònic de la literatura catalana amb els moviments, autors i obres que s’identifiquen amb els moviments estètics medievals i moderns i amb els particulars entorns històrics viscuts per la comunitat catalanoparlant.

Objectius
  1. Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana medieval i moderna i en el marc de la tradició literària i cultural catalana.
  2. Analitzar textos literaris representatius d’un període, moviment o autor.
  3. Analitzar textos literaris a partir d’una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.
  4. Comprendre i relacionar la creació literària amb els processos sociolingüístics de la llengua catalana.
  5. Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.
  6. Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l’evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.
Continguts
  1. La poesia trobadoresca.
  2. La historiografia: les cròniques de l’expansió.
  3. Ramon Llull i la cultura al segle XIII.
  4. Intel·lectuals i moralistes: Eiximenis i Ferrer.
  5. Canvis culturals en temps de Pere III i els seus fills (1337-1410).
  6. Bernat Metge i la cultura a la tardor de l’edat mitjana.
  7. La tradició lírica. Ausiàs March.
  8. El Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanc.
  9. El Segle XV: La poesia i la cultura literària a les corts Trastàmara.
  10. El Segle XVI: la literatura catalana del Renaixement.
  11. El Segle XVII: la literatura catalana del Barroc. -El Segle XVIII: la literatura catalana de la Il·lustració.

Tercer Curs

Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a la literatura, al qual pertanyen també les matèries relatives als estudis literaris en general i a la literatura medieval i moderna. L’objectiu d’aquesta matèria és completar el panorama diacrònic de la literatura catalana amb els moviments, autors i obres que s’identifiquen amb els moviments estètics contemporanis i amb els particulars entorns històrics viscuts per la comunitat catalanoparlant durant els darrers dos segles.

Objectius
  1. Conèixer els moviments de continuïtat i discontinuïtat en la història de la literatura catalana.
  2. Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.
  3. Analitzar textos a partir d’una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.
  4. Comprendre i relacionar la creació literària amb els processos sociolingüístics de la llengua catalana i de la seva identitat.
  5. Relacionar els textos literaris amb altres manifestacions de la vida cultural del país (art, música, periodisme, etc.).
  6. Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.
Continguts
  1. La Renaixença.
  2. El Romanticisme.
  3. El Realisme.
  4. El Naturalisme.
  5. El Modernisme.
  6. El Noucentisme.
  7. La renovació estètica d’entreguerres.
  8. La literatura de la guerra i de l’exili.
  9. El primera postguerra
  10. La literatura realista dels anys seixanta.
  11. La literatura dels anys setanta i vuitanta. -Panorama literari del segle XXI.
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a les professions de la llengua, al qual pertanyen també les matèries relatives a l’assessorament lingüístic i l’aprenentatge de la llengua. Planteja les connexions entre les diferències lingüístiques i les desigualtats i les distàncies socials, centrant-se en els aspectes associats amb l’ús lingüístic, així com les maneres d’intervenir-hi políticament i institucionalment en un marc de respecte per la diversitat lingüística.

Objectius
  1. Comprendre i poder analitzar els fets i les actuacions lingüístics (i en concret la manipulació dels fenòmens de variació) com a eina fonamental de les societats i dels individus per a la creació, transmissió i redefinició d’estructures i realitats socials.
  2. Conéixer, comprendre i saber aplicar a les societats de llengua catalana, i a altres comunitats, els principals conceptes teòrics, i les eines d’anàlisi i recerca, desenvolupats i aplicats per la sociolingüist́ica.
  3. Identificar, analitzar i descriure críticament les característiques dels diferents vessants de la situació del català en relació amb les nocions i recerques, no sols de la sociolingüística catalana sinó de la general.
  4. Conèixer la naturalesa i la incidència dels principis del dret lingüístic.
  5. Conèixer els principis i els mètodes de la planificació lingüística, en els seus vessants lingüístic i social.
  6. Conèixer els principis i els mètodes de la política lingüística, en els seus vessants sociocultural i jurídic.
Continguts
  1. Els usos de la sociolingüística. Insuficiències de la lingüística: crítica sociològica i sociolingüística. La sociolingüística i la sociolingüística catalana. Gènesi, trets i evolució.
  2. La sociolingüística variacionista. Pressupòsits teòrics i metodologia. La regla variable. L’enquesta. Covariació i estratificació, canvi lingüístic i significats socials. Estudis variacionistes en la sociolingüística catalana.
  3. Bilingüisme: aspectes psicolingüística i socials. Conceptes basics. Bilingüisme i bilingualitat. El bilingüisme individual: tipologies. Gènesi i desenvolupament. Aspectes psicolingüística. L’adquisició de segones llengües.
  4. Comportaments lingüístics i multilingüisme. Llengües en contacte: usos socials i processos. Interposició i substitució. Els debats sobre la diglòssia. Tria i alternança de codis. La teoria de l’acomodació. La comunicació intercultural.
  5. Llengua, identitat i organització social. La comunitat lingüística. La vitalitat etnolingüística. Llengua, etnicitat i nació. Els processos ètnics i el nacionalisme. Actituds i ideologies lingüístiques.
  6. Processos macrosocials de les llengües i planificació lingüística. Tipus, àmbits i alternatives de la planificació lingüística. Liberalisme i planificació. La planificació del corpus. Codificació i estandardització. La planificació de l’estatus. La regulació legal del plurilingüisme. Casos i àmbits.
  7. La política i la planificació lingüístiques dins del marc de la sociolingüística.
  8. Principis generals de la política lingüística. Els drets lingüístics.
  9. Fases i elements de la planificació lingüística.
  10. La política lingüística de Catalunya i a Catalunya.
  11. Política lingüística d’Andorra i dels territoris de llengua catalana.
  12. Casos paradigmàtics de política lingüística al món actual
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a les professions de la llengua, al qual pertanyen també les matèries relatives a la planificació i a l’assessorament lingüístic. Planteja els elements fonamentals de la didàctica de les llengües en general i de la llengua catalana en particular, però enfocats a una transmissió a públics no infantils.

Objectius
  1. Conèixer les principals teoritzacions de les ciències del llenguatge en relació als processos d’aprenentatge i ensenyament de les llengües.
  2. Usar els mètodes per a determinar els perfils i necessitats del aprenents.
  3. Conèixer les tècniques d’anàlisis de les situacions educatives.
  4. Conèixer els nivells de referència europeus i l’enfocament orientat a l’acció del MERC.
  5. Comprendre el lligam entre llengua i cultura que domina l’ensenyament de la llengua catalana.
  6. Conèixer el conjunt de processos que intervenen en la didàctica de la llengua.
Continguts
  1. Teories lingüístiques i ensenyament de llengües.
  2. Metodologies estratègiques aplicades a l’ensenyament de llengües.
  3. Metodologies didàctiques aplicades a l’ensenyament de llengües.
  4. El component sociocultural en l’ensenyament del català.
  5. El Marc Europeu Comú de Referència per a l’aprenentatge de llengües.
  6. L’avaluació en l’aprenentatge de llengües.
  7. La programació.
  8. El personal docent.
  9. Les pràctiques.
  10. La unitat didàctica.
  11. Els recursos didàctics.
  12. Els materials didàctics.
Descripció

Aquesta matèria forma part del bloc del pla d’estudis dedicat a les professions de la llengua, al qual pertanyen també les matèries relatives a la planificació lingüística i a l’aprenentatge de la llengua. L’objectiu d’aquesta matèria es aconseguir que els estudiants coneguin com funcionen, en general, els serveis lingüístics i aprenguin a realitzar algunes de les seves tasques més usuals. És, doncs, una assignatura de tipus eminentment pràctic, basada en la gestió de recursos i d’habilitats

Objectius
  1. Conèixer les activitats d’assessorament lingüístic, els models organitzatius, el perfil dels professionals i les línies actuals de treball dels serveis lingüístics.
  2. Conèixer i saber aplicar els conceptes teòrics, sociolingüístics i convencionals relacionats amb la revisió dels textos escrits.
  3. Iniciar-se en la revisió dels textos orals: aprendre a aplicar els coneixements teòrics a la correcció tenint en compte el tipus de text, el grau de formalitat i la varietat geogràfica.
  4. Conèixer i saber utilitzar els materials de consulta adequats per a la revisió de textos orals i escrits.
  5. Anàlisi de textos en català de diferents nivells estructurals.
  6. Aplicació de coneixements de llengua, literatura, lingüística i processament del llenguatge en activitats específiques dels àmbits de l’assessorament lingüístic i de les indústries culturals.
Continguts
  1. Els diferents conceptes relacionats amb l’assessorament lingüístic.
  2. Les activitats que es duen a terme en la prestació de serveis lingüístics.
  3. Objectius i mesures d’assessorament que s’han de plantejar en el marc de la planificació lingüística.
  4. L’avaluació com a instrument de millora i d’eficàcia dels serveis lingüístics.
  5. Conceptes bàsics per a la revisió de textos escrits.
  6. Aspectes tècnics i metodològics que cal dominar per saber revisar textos escrits tenint en compte la normativa i l’adequació a la situació comunicativa.
  7. Coneixement i ús dels principals materials de consulta per a la revisió de textos escrits.
  8. Pautes i els criteris per a la revisió de textos orals.
  9. Condicions de treball pròpies de la revisió de textos orals.
  10. Característiques textuals dels gèneres comunicatius.
  11. Aspectes propis de la correcció lingüística.
  12. Estratègies lingüístiques condicionades pel canal oral que contribueixen a millorar l’eficàcia comunicativa dels textos.
Descripció

l’alumne escull una de les assignatures de qualsevol dels altres bàtxelors per complementar la seva formació.l’alumne escull una de les assignatures de qualsevol dels altres bàtxelors per complementar la seva formació.

Continguts

Lliure elecció.

Avaluació

Teòriques:

Prova test de 80 preguntes amb 4 opcions de resposta diferents. El resultat de la prova es declara Apte si el nombre de respostes correctes arriba a 60. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Pràctiques:

Prova pràctica consistent en desenvolupar 6 qüestions corresponents a 6 casos o exercicis diferents de cada matèria. El resultat de la prova es declara Apte si es responen correctament i completa 4 de les 6 qüestions. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Acadèmiques Individuals o Col·laboratives:

Realització individual o en grup del Treball Acadèmic obligatori a cada matèria. El Treball Acadèmic es declara Apte i si es comprova l’efectiva realització de totes les parts en el termini establert en el calendari i ha rebut una valoració positiva en un mínim de 7 dels 10 paràmetres de l’Informe Avaluador. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Participatives:

Participació en els 6 debats plantejats en cada matèria a través del Fòrum. La participació es declara Apta si l’alumnat ha participat en un mínim de 5 debats i ha rebut una valoració positiva en un mínim de 7 dels 10 paràmetres de l’Informe Avaluador. La qualificació obtinguda pondera el 10% del total.