L’Escola de Doctorat J. H. Newman de la eUniv va organitzar durant els dies 9 i 10 de juliol les sessions anuals corresponents al Seminari de Recerca Doctoral de l’any 2025.
Les sessions van tenir lloc a l’Aula Rector Noguero de la seu de la eUniv a Sant Julià de Lòria.
Hi van participar com a investigadors visitants la Dra. Laura Bujalance, de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, i el Dr. Joan Solsona, de Lleida, ambdós especialitzats en la recerca sobre la institució universitària, des de la perspectiva històrica i filosòfica, la primera, i des de la pedagògica i sociològica, el segon.
Durant les sessions del dia 9 es van plantejar els debats sobre l’enfocament teòric institucionalista aplicat a les recerques sobre els centres i els ensenyaments universitaris, mentre que en les sessions del dia 10 es van presentar i debatre les propostes metodològiques per a la recerca empírica, a càrrec dels doctors Jesús M. Prujà i Jordi Sauret.
Els doctorands i doctorandes assistents al seminari pertanyien a les línies de recerca doctoral en marxa sobre els ensenyaments universitaris, la comunicació i la història universitària.
La Junta Acadèmica de la eUniv, reunida en sessió ordinària el passat divendres dia 11 de juliol del 2025, va acordar la denuncia de la continuïtat dels acords de cooperació acadèmica amb el grup educatiu espanyol UNIVERSAE. Aquests acords incorporaven convenis de col·laboració amb les institucions educatives d’ensenyament superior d’aquest grup a Costa Rica, Mèxic i Equador, a més de relacions de cooperació amb els centres de Múrcia, Madrid i Catalunya, dedicats als ensenyaments de Cicles Formatius de Grau Superior.
La finalització dels acords ha estat formalment acceptada per UNIVERSAE, la qual ha procedit tot seguit a suprimir dels seus mitjans de comunicació les referències a les relacions establertes amb la eUniv durant els darrers dos anys.
Aquesta resolució s’emmarca en el procés endegat pel Vicerectorat de Relacions Internacionals de la eUniv d’establiment d’una xarxa pròpia de vinculacions directes amb centres llatinoamericans d’estudis superiors.
Andorra la Vella, 12 de juliol de 2025 – La Universitat Europea del Principat d’Andorra (eUniv) ha celebrat aquest dissabte el seu primer acte acadèmic de graduació, un esdeveniment històric que marca un abans i un després en la trajectòria de la institució. L’acte s’ha dut a terme al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, a les 18.30 h, i ha comptat amb més de 300 assistents entre graduats, familiars, docents i autoritats.
La cerimònia ha estat presidida pel rector de la universitat, Dr. Antoni Noguero, i pel canceller, Dr. Jesús M. Prujà, i el director de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), el Dr. Isaac Galobardes, i ha comptat amb les intervencions del padrí de la promoció, Sr. Ramon Camp, secretari del Consell Superior de la Justícia d’Andorra, i la representant dels graduats, Sra. Francisca V. Hernández.
En les seves paraules d’obertura, el Dr. Jesús M. Prujà ha fet una reflexió sobre els orígens de la universitat i la significació de la graduació com a ritu fundacional. “Vuit segles després, continuem fidels a una tradició que s’ha adoptat arreu del món. És per això que en actes com el d’avui cal fer una mica de pedagogia i recordar que el reconeixement acadèmic ha de gaudir també de tots els drets professionals que li corresponguin”, ha recalcat el Canceller.
El Sr. Ramon Camp, padrí de la promoció, ha volgut posar l’accent en el valor simbòlic i col·lectiu de la cerimònia indicant que “les universitats volen que les graduacions siguin conegudes i reconegudes. Volen que els seus graduats tinguin un moment de solemnitat, amb un ritu centenari que els faci conscients del pas donat” També ha fet una crida a la responsabilitat ètica dels titulats, afirmant que “l’autèntic revers del títol obtingut és la responsabilitat social que a partir d’avui assumiu.”
Per la seva banda, la Sra. Francisca V. Hernández, graduada en Humanitats, ha intervingut en representació de la primera promoció de titulats de l’eUniv, una fita inèdita per a la institució:“Hi ha un fet que ens unirà per sempre a tots els graduats d’avui: som la primera promoció de la història de la Universitat Europea del Principat d’Andorra”. De la mateixa manera, també ha destacat el valor del model formatiu de l’eUniv; “una institució amb un model educatiu innovador, pensat per a aquelles persones que volíem accedir a una formació superior tot compaginant responsabilitats familiars, laborals i socials.”
La cloenda de l’acte ha anat a càrrec del rector Dr. Antoni Noguero, que ha ressaltat l’esperança com a motor de l’èxit universitari:“L’esperança és la font d’on raja la motivació. És el ciment amb què bastim el nostre edifici vital.”. El Rector ha conclòs la seva intervenció remarcant la responsabilitat que comporta el nou estatus dels graduats:“Tingueu sempre present que la graduació universitària comporta, des dels seus orígens, una responsabilitat social especial i indefugible.”
L’acte, que ha combinat solemnitat i emotivitat, ha inclòs la imposició de beques i medalles als graduats i doctorats, així com la interpretació dels himnes “Non nobis, Domine” i “Gaudeamus igitur”, símbols de la tradició acadèmica europea. La cerimònia ha finalitzat amb una recepció institucional, on estudiants, famílies i professors han pogut compartir un sopar i intercanviar experiències.
Amb aquest esdeveniment, la eUniv consolida el seu compromís amb la qualitat, la tradició acadèmica i la innovació educativa, oferint una formació superior adaptada a les realitats del segle XXI.
La família del Dr. Josep Olives informa que aquesta matinada ha traspassat a la seva residència de Sant Lluís, a l’illa de Menorca, d’on era originari a l’edat de 82 anys.
El Dr. Olives va tenir un llarga i fecunda activitat acadèmica i intel·lectual. Es va llicenciar i doctorar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, i especialitzar en sociologia a l’École Pratique des Hautes Études de París. Després de diverses estades als Estats Units d’Amèrica, va retornar a Catalunya, on fou professor a les universitats Ramon Llull, Pompeu Fabra i Internacional de Catalunya, de la qual fou catedràtic i degà de la Facultat d’Humanitats entre els anys 1997 i 2008.
A partir de la seva jubilació va participar en diversos projectes universitaris de la Fundació Layret, assumint el seu lideratge acadèmic. Va col·laborar activament en el projecte de la eUniv, i el passat desembre encara va formar part d’un tribunal de tesi doctoral.
La Universitat oferirà una missa in memoriam a l’església de Sant Julià de Lòria.
La darrera novel·la d’Albert Pijuan La Gran Substitució (Angle Editorial) ha sigut la guanyadora del 54è Premi Joan Creixells de narrativa, el més antic de les lletres catalanes, atorgat per l’Ateneu Barcelonès des de l’any 1928.
El jurat de l’edició 2025 l’han format Anna Ballbona, Andreu Gomila, Eva Piquer, Francesco Ardolino i Valèria Gallart, que han valorat l’obra de Pijuan com “una novel·la agosarada i contemporània, que juga amb el fantàstic, la psicoanàlisi, el complex d’inferioritat, les teories de la conspiració i tot el que marca el nostre temps”, sorgida d’una llarga obsessió per l’univers de Nicolas Cage, que l’autor ha acabat abocant en aquest text tan cinèfil.
Pijoan és llicenciat en Ciències Polítiques i en Filosofia, i ha estat responsable de l’elaboració del material docent de diverses matèries del pla d’estudis del Bàtxelor en Humanitats de la eUniv. És també professor al Màster de Creació Literària de l’Escola d’Escriptura i Comunicació Laboratori de Lletres.
En el marc del conveni general entre la eUniv i la Universitat del Pacífic de l’Equador, que preveu la cooperació específica en l’àmbit doctoral, l’Escola de Doctorat J. H. Newman de la eUniv ha proposat l’establiment d’una addenda que permeti ordenar una col·laboració efectiva dels processos acadèmics i científics. El nou acord, aprovat per la Comissió de Doctorat de l’Escola, preveu l’establiment d’una línia de recerca doctoral específica per als candidats provinents de la universitat equatoriana, centrada en l’àmbit de les ciències de l’educació i coordinada pel Dr. Jesús M. Prujà, Canceller de la eUniv.
Aquesta nova i particular línia de recerca doctoral serà la primera de l’Escola de Doctorat J. H. Newman de la eUniv que es regirà pel nou decret del Govern d’Andorra que regula els estudis de doctorat, aprovat el passat 21 de maig de l’any present.
La Direcció de l’Escola de Doctorat J. H. Newman de la eUniv ha resolt favorablement la proposta d’incorporació de dues investigadores visitants al centre per al proper curs acadèmic 2025-26. La Facultat d’Arts i Humanitats va proposar la Dra. Laura Bujalance, procedent de la Universitat Rei Juan Carlos de Madrid, especialista en filosofia i història de la ciència, que col·laborarà en la línia de recerca doctoral d’història de les universitats. Per la seva part, la Facultat de Dret i Ciències Socials va proposar la Dra. Maria Pupysheva, de la Universitat de Llengües de Moscou, especialitzada en política comparada, que ja ha col·laborat amb diverses iniciatives impulsades des de la eUniv. Ambdues investigadores quedaran adscrites a l’Institut Universitari Alma Mater durant la seva estada a la Universitat.
Aquestes dues noves incorporacions se sumen a les precedents de la Universitat de Valladolid, Complutense de Madrid, Abat Oliba i Internacional de Catalunya de Barcelona, Miguel Hernández d’Elx i Santa Croce de Roma.
La Universitat Europea (eUniv) participarà activament en la 4a Trobada d’Investigadors d’Andorra, que tindrà lloc el pròxim 24 de maig al Centre de Formació Professional d’Aixovall, a Sant Julià de Lòria.
Aquest esdeveniment, organitzat pel Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior del Govern d’Andorra, s’ha consolidat com una cita clau per a la comunitat científica i acadèmica del país, amb l’objectiu de compartir projectes, fomentar sinergies i donar visibilitat a la recerca que es fa a Andorra.
Representants de l’Escola de Doctorat i dels diversos instituts de la universitat hi presentaran diverses contribucions en l’àmbit de la recerca aplicada en entorns digitals d’aprenentatge, així com iniciatives de transferència del coneixement en el marc de l’educació superior online. Investigadors de la universitat compartiran resultats de projectes recents i participaran en els espais de debat multidisciplinari.
Amb aquesta participació, la eUniv reafirma el seu compromís amb la recerca de qualitat, la innovació educativa i la col·laboració amb institucions del sistema universitari andorrà.
ENTREVISTA A MARC B. ESCOLÀ. El protonotari acadèmic de la Universitat Europea d’Andorra (eUniv) detalla les mesures que ha adoptat la institució per fer front a la irrupció de la intel·ligència artificial en l’àmbit acadèmic.
P. La Universitat Europea ha decidit reforçar el pes dels exàmens en el procés d’avaluació. Què els ha portat a adoptar aquesta mesura?
R. Sí, hem pres la decisió estratègica que totes les assignatures mantinguin proves o exàmens amb una ponderació que sempre superi el 50%. La raó és senzilla: avui dia, l’ús de la intel·ligència artificial en l’elaboració de treballs acadèmics és una realitat innegable. Si l’avaluació descansés només en els treballs, hi hauria un risc alt que fossin fruit del frau. Això posaria en dubte la validesa dels títols que emetem. I com a institució responsable, no ho podem permetre.
P. Han reflexionat sobre aquesta qüestió amb altres universitats?
R. Sí, durant els darrers anys hem mantingut nombroses trobades amb altres institucions d’educació superior. El consens general és que cal acreditar davant la societat que els títols universitaris són fruit d’una avaluació rigorosa. I la manera més clara de fer-ho és tornar a l’examen oral, especialment per comprovar si els treballs presentats són realment dominats pels alumnes.
P. Estan en contra de l’ús de la IA per part dels estudiants?
R. De cap manera. No estem en contra que els alumnes utilitzin IA. De fet, és com consultar una enciclopèdia o recórrer a altres fonts. El que sí que exigim és que siguin capaços de demostrar que entenen el contingut del treball que han lliurat. El recurs és vàlid; el que volem evitar és que l’ús de la IA es limiti a copiar i enganxar.
“ELS EXÀMENS MANTENEN UNA PONDERACIÓ DE MÉS DEL 50% EN TOTES LES ASSIGNATURES”
P. Com es farà aquesta defensa oral dels treballs?
R. A partir del curs vinent, un cop l’alumne hagi entregat el treball, haurà de defensar-lo a través d’un programari específic. No caldrà constituir cap tribunal, es podrà fer en qualsevol moment i l’estudiant tindrà total flexibilitat en aquest sentit. La defensa oral durarà uns 15 minuts, o 30 en el cas dels treballs finals de grau.
P. Què es valorarà durant aquesta defensa?
R. Hi haurà deu ítems predefinits que l’alumne coneixerà prèviament. Avaluarem aspectes com la qualitat del llenguatge, l’estructura del discurs, la bibliografia emprada o la claredat expositiva. La IA pròpia de la Universitat Europea, que es diu RAY, escolta l’exposició i formula preguntes sobre allò que s’ha dit, no sobre el que s’ha escrit en el treball.
P. El programa RAY intervindrà com a eina d’avaluació?
R. No, simplement emetrà un informe orientatiu adreçat al professor. Aquest informe indicarà el nivell assolit en cadascun dels ítems valorats, però no substituirà el criteri del docent, que continuarà sent l’únic amb capacitat d’avaluar formalment. A més, RAY genera un segon text sobre la credibilitat del treball. Aquest altre informe és molt subjectiu i no participa en l’avaluació, però pot servir per alertar el professor.
“L’ALUMNE HAURÀ DE DEFENSAR ORALMENT ELS TREBALLS AMB UN PROGRAMARI”
P. Aquest sistema permet detectar fraus com els treballs escrits per IA?
R. Sí, de fet, RAY és capaç de detectar paraules i estructures pròpies dels textos generats per IA, que sovint no s’ajusten al patró comunicatiu habitual de l’alumne. Això ajuda molt a posar en dubte l’autoria, però, insisteixo, només serveix d’orientació, no és una prova concloent.
P. Pel que fa als exàmens, es fan en línia o presencialment?
R. Els exàmens es fan en línia, però amb un sistema doble de control: reconeixement facial i patró de tecleig. Aquests dos mètodes s’apliquen simultàniament, perquè per separat podrien ser vulnerables. A més, tot l’examen queda enregistrat, i si hi ha cap sospita de frau, es pot revisar. Només en casos en què l’alumne no accepti cap dels dos sistemes de control, ha de fer la prova presencialment.
P. La irrupció de la IA ha obligat l’eUniv a refusar alumnes provinents d’altres universitats?
R. Sí, hem decidit no acceptar alumnes que provinguin d’universitats que no facin exàmens, per una qüestió de responsabilitat institucional i de defensa del sistema universitari. Hem rebut moltes sol·licituds de trasllat d’expedient, però no podem convalidar assignatures si no tenim garanties que han estat realment superades. El que sí que pot fer l’alumne és començar des de zero amb nosaltres.
P. Creu que altres institucions reaccionaran de manera similar a com ho han fet vostès?
R. Sens dubte. Ja hi ha moltes universitats, tant de l’àmbit anglosaxó com europees o de l’Àsia, que estan estudiant mesures semblants. Si no reaccionem davant de la IA, correm el risc que els títols universitaris acabin sent paper mullat.
El passat dimarts 15 d’abril del 2025, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar l’Ordre PLG/58/2025, de 9 d’abril, sobre els certificats, els diplomes i els títols vàlids per acreditar els coneixements de llengua general de català davant les administracions públiques, al marge dels ensenyaments obligatoris i postobligatoris no universitaris.
Aquesta nova norma catalana inclou, per primera vegada, el Bàtxelor en Llengua Catalana de la eUniv (apartat 2.2 de l’Annex), en el seu llistat de Titulacions de l’ensenyament reglat universitari vàlides per acreditar el nivell corresponent al C2, sisè nivell del Marc Europeu Comú de Referència del Consell d’Europa. Fins l’any 2014, la denominació d’aquest certificat era Certificat de nivell superior de català (D), i la seva acreditació és requerida a persones que duen a terme tasques i activitats lingüístiques complexes en l’àmbit laboral o acadèmic, tant en les comunicacions orals com en les escrites, i que necessiten acreditar un nivell molt alt de català.