Contacte
Sol·licitud Admissió

Bàtxelor en Ciència política

Ciències polítiques
Ciències polítiques

El Bàtxelor en Ciència Política és un títol universitari estatal creat pel Decret del Govern d’Andorra del 13 de juliol del 2022, que proporciona una formació –tant teòrica com pràctica– multidisciplinària i general que està en consonància amb el que demanen la societat, les empreses i les tendències actuals de treball

El Pla d’Estudis del Bàtxelor en Ciència Política per la eUniv fou aprovat pel Decret del Govern d’Andorra del 13 de juliol del 2023 i serà implantat l’any acadèmic 2023-24.

Accés

Batxillerat o títol equivalent

Idiomes

Idiomes

Català – Castellà – Anglès

Durada

Durada

6 semestres (3 anys)

Càrrega acadèmica

Càrrega acadèmica

180 crèdits ECTS

Matèries

Matèries

15 (5 per curs acadèmic)

Competències

  • Dominar la comunicació en diferents llengües per expressar i entendre missatges en diferents contextos i situacions personals, socials i professionals.
  • Treballar com a membre d’un equip, de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida.
  • Gestionar la informació i comunicar el coneixement, resolent situacions en una societat en evolució constant.
  • Actuar segons l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.
  • Dissenyar i desenvolupar projectes i processos emprenedors des d’una perspectiva d’equilibri sostenible per a la transformació de l’entorn.

Pla d’estudis

Primer curs

Descripció

La matèria té com a objectiu dominar elements fonamentals que basteixen la ciència política: la relació entre el poder i la
política, la distinció entre legalitat i legitimitat, la teoria de l’Estat, la identitat nacional i el marc territorial, i les institucions polítiques, així com els efectes de l’acció política sobre
l’economia, la societat i la sostenibilitat.

Objectius
  1. Distingir la política del poder i la legalitat de la legitimitat.
  2. Conèixer les principals conceptualitzacions, evolució, tipologies i elements de l’Estat: població, nació territori i sobirania.
  3. Identificar les relacions entre sistema polític i sistema econòmic i els efectes del capitalisme sobre la democràcia, la justícia social i la crisi ecològica.
  4. Identificar els poders executiu, legislatiu i judicial propis de l’Estat de Dret i relacionar-los amb les formes de govern.
  5. Conèixer les principals conceptualitzacions, evolució, tipologies i perversions de la Democràcia.
  6. Identificar les relacions entre la socialització política i la cultura política, a través dels valors, creences i ideologies que estableixen les formes de participació dels actors polítics.
Continguts
  1. Elements fonamentals que basteixen la ciència política: la relació entre el poder i la política, la distinció entre legalitat i legitimitat, la teoria de l’Estat, la identitat nacional i el marc territorial, i les institucions polítiques, així com els efectes de l’acció política sobre l’economia, la societat i la sostenibilitat.
  2. Elements propis de les societats democràtiques, com ara la cultura política i la participació política, els actors polítics, els sistemes electorals, la comunicació política o les polítiques públiques.
Descripció

La matèria té com a objectiu propedèutic introduir l’alumnat del Bàtxelor en els conceptes fonamentals de la Sociologia general, en
primer terme, i en les especificitats de la sociologia política en un segon.

.

Objectius
  1. Conèixer els fonaments conceptuals i epistemològics de la Sociologia com a disciplina científica i els elements teòrics de la sociabilitat i la cultura.
  2. Identificar els elements de la socialització i de la interacció social, de l’organització de la societat i de la dinàmica estructural de la desigualtat social.
  3. Conèixer els posicionaments teòrics sobre el canvi social.
  4. Conèixer els fonaments conceptuals sobre l’Estat, la societat i l’individu, les institucions socials i el mercat, la ubicació del poder en les societats del segle XXI i la construcció històrica de la ciutadania.
  5. Identificar els elements de l’acció col·lectiva i conflicte polític.
  6. Identificar els impactes sobre la dinàmica social de la globalització i la societat xarxa.
Continguts
  1. La Sociologia com a disciplina científica, seguida d’un bloc conceptual dedicat a les teories sobre la naturalesa humana, la sociabilitat i la cultura, i un dedicat a la socialització i la interacció social.
  2. Anàlisi de l’organització de la societat, amb especial dedicació a l’estructuració de la desigualtat social en un sistema capitalista.
  3. El canvi social com un dels temes clau de la ciència sociològica.
  4. L’Estat, la societat i l’individu, les institucions socials i el mercat, la ubicació del poder en les societats del segle XXI i la construcció històrica de la ciutadania.
  5. L’acció col·lectiva i el conflicte polític.
  6. Globalització i la societat xarxa.
Descripció

La matèria té com a objectiu dotar a l’alumnat del Bàtxelor d’un coneixement crític dels elements bàsics de l’Economia Aplicada i dels Fonaments de la Microeconomia i la Macroeconomia per a l’administració d’empreses.

Objectius
  1. Comprendre la problemàtica econòmica inherent a la escassetat i els conceptes analítics que serveixen per analitzar el funcionament i l’estructura del mercats i de les empreses.
  2. Definir la racionalitat del consumidor i les seves conseqüències.
  3. Conèixer els conceptes que permeten analitzar la demanda del consumidor i del mercat i interpretar les principals teories sobre el comportament de l’economia tant a nivell microeconòmic i macroeconòmic.
  4. Conèixer la funció de producció i de costos.
  5. Identificar les característiques de les diferents estructures de mercat: Competència perfecta, monopoli i oligopoli.
  6. Descriure la singularitat social del mercat laboral i coneixement dels elements que regeixen l’equilibri.
  7. Conèixer els models econòmics per entendre com evoluciona el nivell de producció; ocupació i preus en una economia, tant a curt como a mitjà termini.
  8. Descriure els cicles econòmics.Identificar de la utilitat de la política econòmica i les seves limitacions per influir sobre el nivell de producció; ocupació i preus diferenciant efectes a curt i llarg termini.
  9. Comprendre la funció dels diners a l’economia i les causes i conseqüències de la inflació.
  10. Conèixer els efectes del dèficit públic i del deute.
  11. Comprendre la lògica d’una estratègia de desenvolupament econòmic real.
  12. Comprendre la lògica d’una estratègia de desenvolupament econòmic real.
Continguts
  1. Els conceptes fonamentals de la Publicitat
  2. Els elements constitutius de la marca publicitària
  3. Els elements constitutius de l’agència publicitària
  4. Els elements constitutius dels mitjans publicitaris
  5. Els elements que configuren la planificació i l’estratègia publicitària
  6. Els elements que configuren el règim jurídic de la Publicitat
  7. Els conceptes fonamentals del Màrqueting
  8. Els elements constitutius de l’anàlisi del Mercat i de la Competència
  9. Els elements constitutius de les Polítiques de Producte i Servei
  10. Els elements constitutius de les Polítiques de Preus
  11. Els elements constitutius de les Polítiques de Distribució Comercial
  12. Els elements constitutius de les Polítiques de Comunicació
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre els principals fets polítics, socials i culturals que van marcar el segle XX.

Objectius
  1. Comprendre l’abast dels efectes de la Primera Guerra Mundial sobre la geopolítica i sobre els conflictes socials.
  2. Comprendre els elements que activen les propostes totalitàries i la seva promoció en els grups socials.
  3. Identificar els elements que configuren una societat de consum en un marc de creixement sostingut i il·limitat, i els efectes econòmics, socials i ecològics que l’acompanyen.
  4. Conèixer el debat al voltant de la fi de la història i el triomf de la democràcia liberal.
  5. Comprendre el poder de la identitat en un context de globalització incontrolada i amenaçant.
  6. Identificar els trets definitoris d’una societat en xarxa en l’inici de l’Era de la Informació.
Continguts
  1. La Caiguda de les Àguiles.
  2. Totalitarismes: els ous de les serps.
  3. De Polònia a Hiroshima: el món en flames.
  4. La Guerra Freda: els botons nuclears.
  5. Integració i disgregació: l’emancipació colonial i unitat europea.
  6. El creixement il·limitat: un mite molt limitat.
  7. Societats de consum i cultura de masses.
  8. La fi de la història: un anunci precipitat.
  9. L’emergència xinesa.
  10. L’Islam desconnectat.
  11. La inquietant globalització.
  12. L’Era de la Informació: canvi de mil·lenni
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement sistemàtic i precís de les institucions polítiques fonamentals que configuren els règims polítics constitucionals dels estats democràtics i dels autoritaris.

Objectius
  1. Identificar les característiques que determinen l’existència d’un règim polític constitucional.
  2. Conèixer els drets de les persones protegits constitucionalment i la seva garantia.
  3. Comprendre la significació de la forma d’Estat de Dret, democràtic i social.
  4. Identificar els elements que fonamenten els models de formes de govern basades en les tradicions monàrquiques i les republicanes.
  5. Comprendre la importància de la divisió de poders i la garantia d’una justícia independent.
  6. Comprendre la importància de la divisió de poders i la garantia sobre la representació popular electa.
  7. Comprendre la importància de la divisió de poders i la neutralitat del govern i les administracions públiques.
  8. Identificar els elements tipològics de les estructures estatals centralitzades i de les descentralitzades.
  9. Descriure els fonaments polítics i jurídics que emparen l’autonomia de les comunitats locals.
  10. Identificar els elements constitucionalitzats de la representació política i de la participació de la ciutadania en els afers públics.
  11. Descriure l’impacte dels compromisos internacionals sobre els règims constitucionals.
  12. Identificar els elements característics del vigent règim constitucional andorrà.
Continguts
  1. Els règims polítics constitucionals: gènesi i desenvolupament
  2. Reconeixement i garantia constitucionals dels drets de les persones
  3. La forma d’Estat
  4. La forma de Govern: monarquisme versus republicanisme
  5. El Poder Judicial
  6. El Poder Legislatiu
  7. El Poder Executiu: governs i administracions
  8. L’organització territorial: unitarisme versus descentralització
  9. L’autonomia administrativa dels ens locals
  10. Representació i participació política: sistemes electorals i partits polítics
  11. El Dret internacional i les constitucions
  12. El règim constitucional del Principat d’Andorra

Segon Curs

Descripció

Donar a conèixer a l’alumnat del Bàtxelor els elements convergents i divergents presents en els diferents sistemes polítics contemporanis des d’una perspectiva comparativa.

Objectius
  1. Distingir el concepte d’Estat del concepte de sistema polític, identificant les característiques bàsiques d’aquests.
  2. Aplicar les metodologies per a l’anàlisi comparativa de sistemes polítics en l’anàlisi del seu funcionament i rendiment de les seves institucions.
  3. Identificar els elements característics dels totalitarismes i els autoritarismes i diferenciar-los
    de les oligarquies competitives, els règims sultànics i les hibridacions institucionals no democràtiques.
  4. Identificar comparativament els elements clau dels sistemes electorals i de partits en un marc polític democràtic.
  5. Comprendre la dinàmica de les majories, els consensos i el consociativisme en els sistemes polítics democràtics.
  6. Identificar els efectes de les arquitectures polítiques supraestatals sobre els sistemes polítics estatals.
Continguts
  1. La diferenciació entre Estat i sistema polític, i continuen, en un marc democràtic, amb la descripció dels sistemes de partits i llur dinàmica política.
  2. Les metodologies per a l’anàlisi comparativa de sistemes polítics.
  3. Les dinàmiques fonamentals de canvi en els sistemes polítics: aperturismes, liberalitzacions, transicions i consolidacions.
  4. L’estudi de les majories, els consensos i el consociativisme en els sistemes polítics democràtics.
  5. L’estudi comparat de casos sobre sistemes democràtics de govern, de partits i electorals.
  6. Caracterització dels sistemes polítics no democràtics.
  7. Arquitectures polítiques supraestatals i les seves vinculacions amb les estatals.
Descripció

Donar a conèixer a l’alumnat del Bàtxelor, d’una forma sistemàtica i completa, la realitat i singularitat del sistema polític del Principat d’Andorra.

Objectius
  1. Comprendre l’impacte de l’evolució històrica de la política andorrana en la configuració de l’actual estat.
  2. Identificar els elements singulars de l’arquitectura constitucional andorrana que conformen el sistema polític del Coprincipat.
  3. Dominar el règim jurídic que emmarca el sistema polític andorrà i la seva dinàmica social.
  4. Identificar els factors que determinen l’equilibri territorial del poder polític a Andorra.
  5. Identificar els elements singulars del sistema de partits i del sistema electoral andorrà.
  6. Conèixer l’evolució de les relacions polítiques, econòmiques i socials d’Andorra amb la Unió Europea.
Continguts
  1. La formació històrica medieval del subjecte polític andorrà, la signatura dels Pareatges i la institució del Co-principat, seguit de les reformes pre-constitucionals, la transició política cap al sistema democràtic i el procés constituent.
  2. Descripció de les institucions del règim constitucional: els Coprínceps, el Consell General, el Govern i l’Administració estatal, els Comuns i el Poder Judicial.
  3. L’anàlisi del sistema de partits i del sistema electoral andorrà.
  4. Relacions polítiques amb els estats limítrofs i amb la Unió Europea
Descripció

La matèria té com a objectiu que l’alumne adquireixi el coneixement suficient per realitzar una recerca de tipus sociològic i/o polític, amb el que implica de saber comprendre els diferents tipus de raonaments propis de les ciències socials: inductiu i deductiu, a partir de la construcció d’un marc teòric, un model d’anàlisi, plantejar i validar hipòtesis, conèixer les fonts d’informació pertinents, i saber plantejar
en cada moment les diferents tècniques més adequades en funció dels objectius establerts. A partir de la combinació entre continguts teòrics i pràctics l’alumne tindrà el coneixement teòric i les habilitats suficients per plantejar una recerca de tipus sociològic i/o politològic, i tindrà el criteri suficient per interpretar de forma correcta i amb capacitat crítica qualsevol recerca que trobi en diferents fonts d’informació. Això implica, comprendre les possibilitats i límits de la metodologia empírica en les anàlisis socials i polítiques.

Objectius
  1. Comprendre la lògica de l’anàlisi científica aplicada a les ciències polítiques, identificant les preguntes preceptives en el plantejament de tota recerca.
  2. Saber revisar la literatura científica i el marc teòric general abans de formular hipòtesis de recerca i d’organitzar les dades per emprendre el procés d’operacionalització.
  3. Conèixer les principals tècniques i metodologies qualitatives aplicades a l’anàlisi política.
  4. Conèixer les principals fonts de dades quantitatives per a l’anàlisi política.
  5. Conèixer les tècniques del mostreig i la inferència i les de l’elaboració de taules de contingència.
  6. Comprendre les diferències de mitjanes, la correlació estadística, la regressió lineal simple i l’anàlisi multivariant aplicada a la recerca en ciència política.
Continguts
  1. Les metodologies de caràcter qualitatiu aplicables a la ciència política.
Descripció

Apropar a l’alumnat del Bàtxelor al coneixement científic d’una dimensió de la dinàmica social democràtica, com és la participació política i la seva projecció electoral.

Objectius
  1. Conèixer el concepte operatiu de participació política aplicat a les societats democràtiques a partir de les principals teoritzacions contemporànies.
  2. Identificar els actors presents en la participació política i llur impacte sobre l’estabilitat de les societats democràtiques.
  3. Identificar les diferents manifestacions tipològiques de la participació política vinculades a les cultures i tradicions particulars.
  4. Conèixer els elements fonamentals del comportament electoral: participació, abstenció, fidelització i volatilitat.
  5. Conèixer les tipologies bàsiques de les campanyes electorals vinculades a les diferents estratègies polítiques.
  6. Saber contextualitzar sectorialment i funcionalment les dades resultants d’uns comicis electorals.
Continguts
  1. La participació política, que inclou la seva conceptualització, teoritzacions, actors, dinàmiques, tipologies i efectes sobre el comportament polític general en una societat democràtica.
  2. El comportament electoral, i contempla les conceptualitzacions operatives pròpies de l’anàlisi del comportament electoral (fidelització, volatilitat, indecisió, etc.), els condicionants del vot i les anàlisis demoscòpiques de les enquestes pre i post electorals
Descripció

La matèria té com a objectiu introduir a l’alumnat del Bàtxelor en el plantejament estratègic de les relacions públiques i conèixer les tècniques a l’abast per poder-lo desenvolupar.

Objectius
  1. Conèixer els conceptes adoptats de la filosofia gerencial a les Relacions Públiques.
  2. Dominar els elements de l’auditoria de relacions públiques.
  3. Definir el mapa de públics en les Relacions Públiques.
  4. Dominar els models per a l’establiment de les fites i objectius de les Relacions Públiques.
  5. Conèixer els elements d’un pressupost, l’estructura dels recursos humans i les tècniques de gestió del temps.
  6. Dominar els models de control de qualitat dels serveis de Relacions Públiques.
  7. Comprendre les diferents contextualitzacions de les tècniques de Relacions Públiques.
  8. Conèixer les tècniques de co-orientació entre les organitzacions i llurs públics.
  9. Conèixer les tècniques de relaciones internes.
  10. Conèixer les tècniques de relaciones externes.
  11. Conèixer les tècniques de Relacions Públiques de suport al Màrqueting i a la Comunicació Política.
  12. Conèixer les tècniques d’avaluació de l’eficàcia de les tècniques de Relacions Públiques.
Continguts
  1. Filosofia gerencial de les Relacions Públiques
  2. Auditoria de relacions públiques
  3. El mapa de públics
  4. Fites i objectius de les Relacions Públiques
  5. Pressupost, recursos humans i gestió del temps
  6. Control de qualitat dels serveis de Relacions Públiques
  7. Contextualització de les tècniques de Relacions Públiques
  8. Tècniques de co-orientació entre les organitzacions i llurs públics
  9. Tècniques de relaciones internes
  10. Tècniques de relaciones externes
  11. Tècniques de Relacions Públiques de recolzament al Màrqueting i a la Comunicació
    Política
  12. Avaluació de l’eficàcia de les tècniques de Relacions Públiques

Tercer Curs

Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre el paper del territori en la radicació actual dels conflictes polítics, socials, culturals i ambientals.

Objectius
  1. Identificar els elements de la geografia física universal que condiciones les activitats humanes i llur desenvolupament.
  2. Comprendre les raons de la pervivència dels elements territorials de la geografia política a l’hora d’afrontar les crisis econòmiques o socials.
  3. Identificar la magnitud de la problemàtica generada per l’evolució ambiental i els múltiples efecte del canvi climàtic
  4. Identificar els elements geogràfics inherents a l’obtenció dels recursos naturals, les energies fòssils o els recursos hídrics com a font de conflictes d’interessos interestatals.
  5. Identificar els elements que conformen cultures i identitats en el marc territorial i els efectes sobre la comunicació i els intercanvis.
  6. Comprendre la realitat de la jerarquització territorial del món a partir del contrast entre les formacions estatals imperials i els microestats.
Continguts
  1. La venjança de la Geografia: permanències crítiques.
  2. Geografia política: territoris, sobiranies i fronteres.
  3. Geografia líquida: rius i llacs, mars i oceans.
  4. Geografia econòmica: energia, transports i recursos naturals.
  5. Geografia física: medi ambient, fenòmens naturals i canvi climàtic.
  6. Geografia regional: integracions comparades.
  7. Geografia dolorosa: migracions i fugides
  8. Geografia urbana: el triomf de les ciutats.
  9. Geografia cultural: tensant les identitats.
  10. Geografia turística: oferta i demanda.
  11. Geografia crítica: la jerarquia territorial.
  12. Geografia singular: els microestats.
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement sistemàtic i precís de les institucions del dret internacional públic i del dret bastit a l’entorn de la Unió Europea, així com de la posició andorrana en el marc de les relacions internacionals.

Objectius
  1.  Identificar els elements jurídics i polítics que conformen el marc de relacions del sistema internacional.
  2. Identificar les característiques que atorguen la subjectivitat en el sistema internacional.
  3. Comprendre el procés de generació de les normes jurídiques en el marc del Dret internacional públic.
  4. Comprendre les regles que determinen l’aplicació ordinària del Dret internacional públic.
  5. Comprendre les regles que determinen l’aplicació extraordinària del Dret internacional públic.
  6. Conèixer la realitat de les competències espacials i la dimensió jurídica de la cooperació internacional.
  7. Conèixer el marc històric i jurídic del bastiment institucional de la Unió Europea.
  8. Conèixer l’estatut i el funcionament de les institucions de la Unió Europea.
  9. Conèixer les fonts de l’ordenament jurídic de la Unió Europea.
  10. Comprendre la lògica jurídica imperant en la relació normativa entre la Unió Europea i els seus estats membres.
  11. Conèixer els trets característics particulars del Principat d’Andorra com a subjecte del dret internacional públic.
  12. Conèixer les característiques del model d’associació d’estats a la Unió Europea i les opcions del Principat d’Andorra.
Continguts
  1. El sistema internacional.
  2. La subjectivitat internacional.
  3. El procés de formació de normes en el dret internacional.
  4. Aplicació ordinària del dret internacional públic.
  5. Aplicació extraordinària del dret internacional públic.
  6. Competències espacials i cooperació internacional.
  7. La Unió Europea: creació, evolució, naturalesa jurídica, objectius i principis.
  8. Les institucions de la Unió Europea.
  9. Les fonts de l’ordenament jurídic de la Unió Europea.
  10. El dret de la Unió Europea i els ordenaments jurídics dels estats membres.
  11. El Principat d’Andorra en les relacions internacionals.
  12. El règim jurídic de l’associació a la Unió Europea: l’opció andorrana.
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement sistemàtic del tractament jurídic que rep l’administració pública com a institució i com a sistema d’acció, i la seva concreció andorrana.

Objectius
  1. Conèixer els fonaments de la ciència de l’administració i de les seves principals categoritzacions teòriques.
  2. Identificar els elements que diferencien els models del Rule of Law i del Dret administratiu, així com els respectius àmbits territorials.
  3. Dominar la conceptualització, la transcendència i la dimensió operativa de l’acte administratiu.
  4. Dominar la conceptualització, la transcendència i la dimensió operativa del procediment administratiu.
  5. Conèixer els sistemes de control de les activitats de les administracions públiques en els règims constitucionals.
  6. Dominar la conceptualització, especificitats i tipologies fonamentals dels contractes de les administracions públiques.
  7. Identificar els elements diferenciadors dels models clàssics de règim jurídic dels empleats de les administracions públiques.
  8. Comprendre la singularitat i la tipologia bàsica que basteix l’activitat de les administracions públiques.
  9. Comprendre el concepte i l’abast de la responsabilitat de les administracions públiques
  10. Identificar els elements diferenciadors del model de jurisdicció material contenciosaadministrativa.
  11. Conèixer els principis fonamentals que regeixen la relació entre les administracions públiques i la seva concreció en el marc andorrà.
  12. Conèixer els elements fonamentals que caracteritzen les administracions públiques andorranes.
Continguts
  1. L’administració pública en els règims constitucionals
  2. Dret Administratiu i Rule of Law
  3. Els actes administratius
  4. El procediment administratiu
  5. El control de l’activitat administrativa
  6. Els contractes de les administracions publiques
  7. El personal al servei de les administracions publiques
  8. Les activitats de les administracions publiques
  9. La responsabilitat de les administracions publiques
  10. La jurisdicció contenciosa-administrativa
  11. Les relacions interadministratives: principis i concrecions
  12. El règim jurídic de les administracions públiques andorranes
Descripció

Aportar a l’alumnat del Bàtxelor un coneixement teòric i operatiu sobre les fases, actors i elements que intervenen en l’execució d’una política pública.

Objectius
  1. Conèixer les principals conceptualitzacions teòriques i operatives sobre les polítiques públiques.
  2. Identificar els enfocaments i models analítics per a l’estudi de les polítiques públiques.
  3. Comprendre la dinàmica d’incorporació de problemes públics a l’agenda de les intervencions polítiques.
  4. Identificar les fases del disseny de la política pública, dels seus actors i de les seves tècniques de formulació.
  5. Identificar les fases teòriques dels processos d’implementació i d’avaluació d’una política pública.
  6. Comprendre la relació entre les decisions sobre les polítiques públiques i la qualitat de la governança democràtica.
Continguts
  1. La conceptualització teòrica i operativa de les polítiques públiques, seguit per la descripció dels enfocaments i models analítics per al seu estudi, els criteris per a les classificacions, continguts i dimensions, i la descripció teòrica de les fases per a l’elaboració de les polítiques públiques.
  2. Els problemes públics i el seu camí vers la inclusió en l’agenda pública sistèmica i governamental, que inclou la definició final del problema, els actors que hi participen i els col·lectius afectats.
  3. El disseny de la política pública, els seus actors i les seves tècniques de formulació.
  4. La decisió política sobre la política pública, que inclou els models analítics per al seu estudi i els condicionants jurídics que l’emmarquen.
  5. Els processos d’implementació i d’avaluació.
  6. La relació entre les polítiques públiques i la governança democràtica.
Descripció

Descripció: l’alumne escull una de les assignatures de qualsevol dels altres bàtxelors per complementar la seva formació.

Objectius

Lliure elecció.

Avaluació

Teòriques:

Prova test de 80 preguntes amb 4 opcions de resposta diferents. El resultat de la prova es declara Apte si el nombre de respostes correctes arriba a 60. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Pràctiques:

Prova pràctica consistent en desenvolupar 6 qüestions corresponents a 6 casos o exercicis diferents de cada matèria. El resultat de la prova es declara Apte si es responen correctament i completa 4 de les 6 qüestions. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Acadèmiques Individuals o Col·laboratives:

Realització individual o en grup del Treball Acadèmic obligatori a cada matèria. El Treball Acadèmic es declara Apte i si es comprova l’efectiva realització de totes les parts en el termini establert en el calendari i ha rebut una valoració positiva en un mínim de 7 dels 10 paràmetres de l’Informe Avaluador. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Participatives:

Participació en els 6 debats plantejats en cada matèria a través del Fòrum. La participació es declara Apta si l’alumnat ha participat en un mínim de 5 debats i ha rebut una valoració positiva en un mínim de 7 dels 10 paràmetres de l’Informe Avaluador. La qualificació obtinguda pondera el 10% del total.

Sol·licitud d’admissió Bàtxelor
Sol·licitud d’avaluació d’estudis previs
Més informació