Contacte
Sol·licitud Admissió

Bàtxelor en Humanitats

Bàtxelor en Humanitats

El Bàtxelor en Humanitats és un títol universitari estatal creat pel Decret del Govern d’Andorra del 4 de març del 2009, que li atorga les competències professionals per a exercir les tasques de comunicació, gestió cultural, interpretació i difusió del patrimoni, humanitats i empresa, cooperació al desenvolupament i turisme cultural.

El Pla d’Estudis del Bàtxelor en Humanitats per la eUniv fou aprovat pel Decret del Govern d’Andorra del 30 de setembre del 2020 i implantat l’any acadèmic 2020-21.

Accés

Accés

Batxillerat o títol equivalent

Idiomes

Idiomes

Català – Español – English

Durada

Durada

6 semestres (3 anys)

Càrrega acadèmica

Càrrega acadèmica

180 crèdits ECTS

Progressió directa eUniv

Màster en Humanitats

Competències

  • Analitzar i interpretar de manera crítica les transformacions socioculturals històriques i actuals.
  • Comprendre les transformacions socioculturals de l’Andorra actual.
  • Reconèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat.
  • Reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural.
  • Reconèixer i interpretar el patrimoni cultural andorrà.
  • Adquirir capacitats per llegir la realitat des d’una mirada pluridisciplinària.
  • Comprendre les interrelacions entre la cultura, la ciència i la tecnologia.
  • Identificar i comprendre els processos de reproducció i transformació socials en les interaccions humanes.
  • Analitzar i comentar de manera crítica obres literàries, posant-les en relació amb el seu entorn social i cultural, i identificant influències en el seu context així com connexions entre la literatura i les altres manifestacions culturals.
  • Analitzar i interpretar els textos acadèmics i del propi àmbit professional: sintetitzar informació provinent de diferents fonts orals, escrites i materials, reconstruir fets i arguments, i exposar idees.
  • Utilitzar les llengües conegudes, en els seus diferents nivells, amb finalitats comunicatives.
  • Participar satisfactòriament en la interacció intercultural.
  • Adquirir capacitats pel pensament crític i autocrític.
  • Adquirir capacitats per a la comunicació escrita de manera reflexiva i argumental, també en un entorn virtual.
  • Adquirir capacitats per a l’anàlisi i la síntesi.
  • Oferir noves perspectives en la resolució de problemes i reptes en l’àmbit professional.
  • Definir projectes i iniciatives culturals, organitzar esdeveniments, interpretar polítiques culturals institucionals, mitjançant la gestió organitzativa, econòmica, jurídica i de màrqueting.

Pla d’Estudis

Primer curs

Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre la gènesi, evolució i pervivència actual dels principals elements que configuren l’herència de la civilització clàssica grecoromana.

Objectius
  1. Conèixer els fonaments egipcis, minoics i del Pròxim Orient a partir dels quals es bastí la cultura clàssica.
  2. Conèixer la transcendència de la literatura grega en la posterior creació literària, artística i política de la cultura occidental.
  3. Conèixer l’aportació fonamental de la filosofia grega en la història del pensament occidental.
  4. Conèixer els elements grecs i romans que perduren en les actuals arquitectures jurídiques i polítiques estatals o internacionals.
  5. Conèixer la singularitat del referent grecoromà en l’organització d’espectacles públics. 06. Conèixer l’aportació estètica i patrimonial grecoromana i la seva difusió i vigència.
Continguts
  1. Orient i Occident: perfilant els “altres”
  2. Els himnes homèrics: anada i tornada dels herois
  3. Del Mite al Logos: el peu de plana a l’obra de Plató
  4. Polis i Lligues: la unitat agònica
  5. Olimpíades i Arts Escèniques: per la Paideia a la Tragèdia
  6. Classicisme i Hel·lenisme: els cànons de la bellesa àuria
  7. La Res Publica: paisatge des del Capitoli
  8. La Recta Via: jurisprudents i codificadors
  9. Panem et Circenses: els espectacles de masses
  10. Un món connectat: enginyers treballant
  11. La ciutadania imperial
  12. Bizantinismes: els colors de l’Hipòdrom
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre el fenomen religiós a partir de la seva dimensió antropològica, social i cultural.

Objectius
  1. Distingir els conceptes de mite, culte, màgia i religió, i projectar-los operativament en els actuals debats socials.
  2. Identificar les principals mitologies heretades de les tradicions universals.
  3. Conèixer les funcions socials més significatives i comunes de les religions arreu del món.
  4. Identificar els llenguatges i la projecció social del fet religiós sobre la cultura i els valors socials i polítics.
  5. Distingir les religions universalistes de les nacionals i identificar les tradicions religioses del món pre-literari.
  6. 06. Conèixer els reptes i conflictes de les religions davant la ciència i el rol de la dona en les societats post-industrials i globalitzades.
Continguts
  1. Les dimensions del Mite: definició, interpretació i funcionalitat
  2. Mite i ritus: el sacrifici i la màgia
  3. Mitologies del Pròxim Orient
  4. La Mitologia Clàssica Grecoromana
  5. Relligar: definició i funció de la religió
  6. Religions de les societats paleolítiques
  7. Religions de les societats neolítiques
  8. Religions de les civilitzacions originals
  9. Religions gentilícies, cíviques i nacionals
  10. Religions universalistes
  11. Religions a la societat industrial i post-industrial
  12. Els llenguatges de la religió
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre les èpoques medievals i de la vigència de llur aportació a la cultura occidental.

Objectius
  1. Conèixer els fets que permeten interpretar de forma coherent el pas de la cultura clàssica grecoromana a la medieval.
  2. Identificar els fets que ocasionen el trencament de la unitat mediterrània com a conseqüència de la irrupció de l’Islam.
  3. Identificar els trets fonamentals del romànic en les seves dimensions artístiques, culturals, socials i polítiques.
  4. Conèixer el contingut i l’abast real de la Cristianitat històrico-política i la lògica dels comportaments i moviments socials.
  5. Identificar els trets fonamentals de la transformació gòtica i de llur significació en l’àmbit de la re-urbanització d’Europa.
  6. Conèixer la gènesi de la distinció religiosa i cultural del món oriental europeu i la seva transcendència artística i política.
Continguts
  1. La Infància d’Europa: germànics, normands i irlandesos
  2. Mahoma i Carlemany: el trencament mediterrani
  3. L’Imaginari del Feudalisme: els tres ordres
  4. El Món Romànic: l’estètica medieval
  5. 05. Pelegrins, Croats i Mercaders: un món en marxa
  6. El Món Escolàstic: monestirs, biblioteques i estudis generals
  7. Güelfs i Gibel·lins: la disputa de les investidures
  8. La Florida Gòtica: el retorn de les ciutats (i de la pesta negra)
  9. De l’Èpica al Romanç: la transformació de la poètica
  10. El Gran Cisma d’Orient: la Cristinanitat esberlada
  11. La Caiguda de Constantinoble: l’esplendor de la glòria
  12. La Tercera Roma: l’emergència eslava
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre els elements que fonamentaren el renaixement europeu de la cultura clàssica i la seva ulterior projecció al món.

Objectius
  1. Comprendre la vinculació de l’humanisme renaixentista amb la recuperació de la cultura grecoromana.
  2. Identificar el marc històric italià del desvetllament renaixentista.
  3. Identificar els principals renaixements culturals projectats sobre els diferents regnes europeus.
  4. Comprendre la transcendència de la irrupció protestant en el trencament de la Cristianitat medieval.
  5. Conèixer els principals artistes que van liderar la transformació renaixentista de les arts i de la seva percepció.
  6. Comprendre els efectes globals de l’expansió oceànica dels europeus.
Continguts
  1. Renaixement i Renaixements
  2. El Quattrocento italià
  3. Humanisme i Erasmisme
  4. Luter: la fi de la Cristiandat
  5. Trento: la Companyia en acció
  6. Neoplatonisme: Ficino, Pico
  7. Montaigne: la torre humanista
  8. El Renaixement britànic
  9. L’europeïtzació del món: l’inici històric de la globalització.
  10. Leonardo i Raffaello
  11. Karolus V i François I, Henry VIII: l’Imperi contra el Regne
  12. Buonarotti: de Florència a Roma
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre la magnitud del trencament espiritual, cultural i científic que va representar la Il·lustració europea.

Objectius
  1. Identificar la gènesi racionalista i empirista britànica de la Il·lustració i les seves manifestacions principals.
  2. Identificar les aportacions dels principals autors il·lustrats a la crítica de l’Ancien Régime i al pensament filosòfic.
  3. Identificar les aportacions dels principals autors il·lustrats al pensament social, econòmic i polític.
  4. Conèixer el marc material i espiritual de l’emergència de la burgesia com a classe social basilar.
  5. Conèixer l’escenari històric de la revolució nord-americana i la seva transcendència política.
  6. 06. Identificar les principals manifestacions artístiques que acompanyaren el segle de la Il·lustració.
Continguts
  1. El segle de les Llums com a culminació de l’esperit de la modernitat.
  2. La revolució científica dels segles XVI i XVII: del món tancat a l’univers infinit de Newton.
  3. Descartes (1596-1650): fonamentació metòdica del saber humà.
  4. Hobbes (1588-1679): teoria de l’estat absolutista.
  5. Locke (1632-1704): fonamentació liberal del govern civil.
  6. Montesquieu (1689-1755): anàlisi científica de les societats humanes.
  7. Hume (1711-1776): l’empirisme radical.
  8. Voltaire (1794-1778) i els enciclopedistes.
  9. Rousseau (1712-1778): de la naturalesa a la societat.
  10. Adam Smith (1723-1790): fonamentació teòrica del capitalisme.
  11. Kant (1724-1804): els fruits de la raó crítica.
  12. El ressò contemporani de les Llums.

Segon Curs

Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre el segle XIX que li permeti comprendre les profundes transformacions socials, culturals, polítiques i econòmiques que foren llegades al segle vint.

Objectius
  1. Identificar les múltiples dimensions que acompanyen els moviments revolucionaris i expliquen les seves complexitats.
  2. Comprendre les bases del liberalisme polític que fonamenten l’Estat de Dret contemporani.
  3. Conèixer els processos d’integració política nacional viscuts a l’Europa del segle dinou.
  4. Conèixer les aportacions teòriques i pràctiques més significatives del segle dinou en la recerca de la justícia social.
  5. Conèixer els conflictes socials i polítics que van forjar el Estats Units d’Amèrica i el Japó contemporanis
  6. Identificar els fonaments culturals i les justificacions polítiques de les expansions colonials europees.
Continguts
  1. Liberté, Egalité, Fraternité: els mots i els mites revolucionaris.
  2. Bonapartisme: la República Imperial.
  3. La Restauració: la contrarevolució de les Àguiles.
  4. El liberalisme revolucionari: regirant la Caixa de Pandora.
  5. La dimensió social i política del Romanticisme: Il Risorgimento.
  6. El Segon Reich: Bismarck.
  7. Proletariat i revolució: de les Internacionals a la Comuna de Paris.
  8. L’Era Victoriana: per la industria a l’Imperi.
  9. USA: de la Secessió a la última frontera.
  10. De Kyoto a Tokyo: la revolució Meiji.
  11. Els imperis tsarista i otomà: malalts a la perifèria europea.
  12. Fenomenologia del colonialisme depredador.
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre els principals fets polítics, socials i culturals que van marcar el segle XX.

Objectius
  1. Comprendre l’abast dels efectes de la Primera Guerra Mundial sobre la geopolítica i sobre els conflictes socials.
  2. Comprendre els elements que activen les propostes totalitàries i la seva promoció en els grups socials.
  3. Identificar els elements que configuren una societat de consum en un marc de creixement sostingut i il·limitat, i els efectes econòmics, socials i ecològics que l’acompanyen.
  4. Conèixer el debat al voltant de la fi de la història i el triomf de la democràcia liberal.
  5. Comprendre el poder de la identitat en un context de globalització incontrolada i amenaçant.
  6. Identificar els trets definitoris d’una societat en xarxa en l’inici de l’Era de la Informació.
Continguts
  1. La Caiguda de les Àguiles.
  2. Totalitarismes: els ous de les serps.
  3. De Polònia a Hiroshima: el món en flames.
  4. La Guerra Freda: els botons nuclears.
  5. Integració i disgregació: l’emancipació colonial i unitat europea.
  6. El creixement il·limitat: un mite molt limitat.
  7. Societats de consum i cultura de masses.
  8. La fi de la història: un anunci precipitat.
  9. L’emergència xinesa.
  10. L’Islam desconnectat.
  11. La inquietant globalització.
  12. L’Era de la Informació: canvi de mil·lenni
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre el paper del territori en la radicació actual dels conflictes polítics, socials, culturals i ambientals.

Objectius
  1. Identificar els elements de la geografia física universal que condiciones les activitats humanes i llur desenvolupament.
  2. Comprendre les raons de la pervivència dels elements territorials de la geografia política a l’hora d’afrontar les crisis econòmiques o socials.
  3. Identificar la magnitud de la problemàtica generada per l’evolució ambiental i els múltiples efecte del canvi climàtic
  4. Identificar els elements geogràfics inherents a l’obtenció dels recursos naturals, les energies fòssils o els recursos hídrics com a font de conflictes d’interessos interestatals.
  5. Identificar els elements que conformen cultures i identitats en el marc territorial i els efectes sobre la comunicació i els intercanvis.
  6. Comprendre la realitat de la jerarquització territorial del món a partir del contrast entre les formacions estatals imperials i els microestats.
Continguts
  1. La venjança de la Geografia: permanències crítiques.
  2. Geografia política: territoris, sobiranies i fronteres.
  3. Geografia líquida: rius i llacs, mars i oceans.
  4. Geografia econòmica: energia, transports i recursos naturals.
  5. Geografia física: medi ambient, fenòmens naturals i canvi climàtic.
  6. Geografia regional: integracions comparades.
  7. Geografia dolorosa: migracions i fugides
  8. Geografia urbana: el triomf de les ciutats.
  9. Geografia cultural: tensant les identitats.
  10. Geografia turística: oferta i demanda.
  11. Geografia crítica: la jerarquia territorial.
  12. Geografia singular: els microestats.
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un enfocament crític sobre les múltiples dimensions socials l’evolució de la literatura universal.

Objectius
  1. Identificar les principals dinàmiques del sistema literari en el camp de la producció cultural.
  2. Conèixer la relació entre la literatura i les altres arts al llarg de la historia i en l’actualitat.
  3. Conèixer les principals teoritzacions sobre la literatura i llurs crítiques.
  4. Comprendre la vinculació entre les transformacions socials i la construcció de les tradicions literàries.
  5. Identificar les principals formulacions històriques del cànon literari universal.
  6. Conèixer la relació entre la creació literària actual i la producció cultural audiovisual i cinematogràfica
Continguts
  1. Sistema Literari i Sistema Cultural.
  2. La construcció de les Tradicions literàries: gèneres, períodes i temes.
  3. Construcció i projecció literària del Mite.
  4. El Cànon Literari.
  5. La Literatura de l’Art.
  6. Literatura i Viatge.
  7. Teories de la Literatura i Teories de la Lectura.
  8. Poètica dels Gèneres Literaris.
  9. Literatura i Memòria.
  10. Literatura i Política.
  11. Literatura i Arts Visuals.
  12. Llenguatge Cinematogràfic
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre els principals debats contemporanis sobre la naturalesa i abast del fenomen artístic.

Objectius
  1. Conèixer les principals aportacions teòriques sobre la naturalesa de les arts i de la creació artística.
  2. Conèixer la dinàmica històrica de l’evolució estilística en el temps i l’espai.
  3. Comprendre les funcions que assumeix la creació artística en el seu entorn social i els seus vincles ideològics.
  4. Identificar la gènesi i projecció històrica de la relació amb la producció artística de l’arquitectura i l’urbanisme.
  5. Conèixer la singularitat de la producció artística en les seves dimensions creatives clàssiques.
  6. Identificar els trets específics de les arts audiovisuals i la seva vinculació amb l’oci.
Continguts
  1. Teories de les Arts.
  2. La Naturalesa de la Creació Artística.
  3. La Condició d’Artista.
  4. Estils i Iconografies.
  5. Les funcions socials i ideològiques de l’Art.
  6. Mercats i Institucions Artístiques.
  7. El Paisatge Artístic: Natura i Ciutat.
  8. Arquitectures i Arts Arquitectòniques.
  9. Les Arts Plàstiques.
  10. Les Arts Musicals.
  11. Les Arts Escèniques i Cinematogràfiques.
  12. Les Arts Audiovisuals.

Tercer Curs

Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre els principals elements que caracteritzen l’anomenada civilització de l’oci i que expliquen la dinàmica social i econòmica del seu funcionament.

Objectius
  1. Comprendre la distinció entre l’oci i el temps lliure i la seva transcendència en l’ordre i la dinàmica social.
  2. Comprendre la naturalesa causal de l’evolució socioeconòmica en l’aparició de la societat de l’oci.
  3. Comprendre la transformació de l’oci en un dret ciutadà i en un deure de provisió pública i privada.
  4. Comprendre la dinàmica del funcionament de l’oferta i la demanda de l’oci en les societats avançades.
  5. Conèixer la producció d’oferta d’oci cultural i lúdic i els arcs i canals de la seva realització
  6. Identificar els riscos socials d’una demanda insatisfeta d’oci i d’un accés desigual als seus beneficis.
Continguts
  1. Oci i Ociositat: la Conquesta del Temps Lliure.
  2. La Societat Post-Industrial: de l’Atur a l’Oci.
  3. La Paradoxa contemporània: l’Oci com a Negoci.
  4. Economia i Dret de l’Oci i del Lleure.
  5. Oci, Política i Educació: Organitzar l’Oci.
  6. Les Demandes d’Ocis: la pluralitat social projectada.
  7. Les Institucions de l’Oci: l’Oferta articulada.
  8. Antropologia dels Turismes i els Turistes.
  9. Oci i Producció Cultural.
  10. La Industria del Lleure: show must to go.
  11. Els Espais de l’Oci: Urbanisme i Comunicacions.
  12. L’Oci desigual: constants històriques i revisions postmodernes,
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre els principals elements de debat en l’actual antropologia cultural.

Objectius
  1. Conèixer el concepte antropològic de cultura en tot el seu valor denotatiu.
  2. Comprendre el paper de la cultura en la construcció identitària i social.
  3. Comprendre els mecanismes de la transmissió cultural i el paper de l’educació en aquest procés.
  4. Identificar l’aportació de valor turístic de la cultura i el patrimoni cultural.
  5. Conèixer els elements que defineixen la generació i el desplegament de tradicions culturals en l’actual marc urbà.
  6. Identificar la museologia etnològica en el marc de la institucionalització de les tradicions i la identitat.
Continguts
  1. La Ciència de l’Antropologia: àmbits i límits.
  2. El Concepte de Cultura: usos recomanables.
  3. Etnocentrismes i Relativismes Culturals.
  4. Patrimonialització Cultural i Construcció Social.
  5. Cultura, estructura social i transmissió cultural: la clau educativa.
  6. Usos del Passat: Patrimoni, Herència, Memòria i Tradició.
  7. Genealogia del patrimoni cultural: una història d’idees.
  8. Patrimoni: institucionalització i hegemonia.
  9. Patrimonis culturals: natural, material i immaterial.
  10. Turisme: l’atracció del Destí.
  11. Cultures Urbanes: la tradició disruptiva.
  12. La Museologia Etnològica: Evolució i Models.
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement crític sobre el funcionament dels mercats culturals i de la intervenció pública coadjuvant.

Objectius
  1. Conèixer el procés de mercantilització de l’activitat cultural i de les seves obres en el món contemporani.
  2. Identificar els principals elements que constitueixen el sector econòmic i social de les industries culturals.
  3. Identificar els criteris que permeten o justifiquen la inclusió d’una obra o servei en el mercat cultural i l’impacte econòmic que representa.
  4. Comprendre que la intervenció pública en el mercat cultural es fonamenta en dimensions polítiques i econòmiques a la vegada.
  5. Conèixer els models i metodologies per al disseny i avaluació de polítiques públiques culturals.
  6. Identificar els elements que assenyales les jerarquies culturals presents en el mercat i la seva relació amb els agents que hi intervenen.
Continguts
  1. La Producció Cultural: transformant la cultura en producte.
  2. El Sector Cultural: perfils d’una industria.
  3. El Mercat Cultural: agents, oferta i demanda.
  4. Economia i Cultura: una relació imprevista.
  5. Activitats culturals i activitats culturitzables.
  6. Intercanvis culturals privats: un extracomercium singular.
  7. Política i Polítiques Públiques: la intervenció en el mercat.
  8. Funcions i objectius de les polítiques culturals.
  9. Dissenyar polítiques públiques culturals.
  10. Avaluar polítiques públiques culturals.
  11. El Màrqueting cultural i la seva problemàtica.
  12. Àmbits culturals i internacionalització: les jerarquies culturals.
Descripció

Dotar a l’alumnat d’un coneixement pràctic sobre els processos generals i singulars que intervenen en la gestió d’un projecte cultural.

Objectius
  1. Identificar el elements d’integració dels projectes en la direcció estratègica de les organitzacions que els impulsen.
  2. Conèixer els principals models d’estructuració de projectes de gestió i de les especificitats del sector cultural.
  3. Conèixer els elements que intervenen en la gestió econòmica i financera transparent dels projectes.
  4. Conèixer el marc legal específic que condiciona la iniciativa i les activitats dels projectes.
  5. Conèixer les estratègies i canals de comunicació emprades en els projectes de gestió cultural.
  6. Conèixer els models i metodologies per a avaluar projectes i plantejar solucions de continuïtat coherents.
Continguts
  1. La integració dels projectes en una estratègia definida.
  2. Projectes públics i projectes privats.
  3. Creació del projecte: el coneixement del sector i del medi.
  4. Formulació del projecte: definició i objectius.
  5. Identificació dels recursos necessaris: pressupost.
  6. Finançament del projecte: model de gestió econòmica.
  7. Producció del projecte: planificació.
  8. Dimensions jurídiques del projecte: forma i entorn legal.
  9. Metodologia de seguiment i control: indicadors i coordinació.
  10. Gestió de la informació i la comunicació.
  11. Avaluació dels resultats del projecte. 12. Introducció de propostes de millora, modificació o extinció.
Descripció

l’alumne escull una de les assignatures de qualsevol dels altres bàtxelors per complementar la seva formació.

Continguts

Lliure elecció.

Teòriques:

Prova test de 80 preguntes amb 4 opcions de resposta diferents. El resultat de la prova es declara Apte si el nombre de respostes correctes arriba a 60. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Pràctiques:

Prova pràctica consistent en desenvolupar 6 qüestions corresponents a 6 casos o exercicis diferents de cada matèria. El resultat de la prova es declara Apte si es responen correctament i completa 4 de les 6 qüestions. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Acadèmiques Individuals o Col·laboratives:

Realització individual o en grup del Treball Acadèmic obligatori a cada matèria. El Treball Acadèmic es declara Apte i si es comprova l’efectiva realització de totes les parts en el termini establert en el calendari i ha rebut una valoració positiva en un mínim de 7 dels 10 paràmetres de l’Informe Avaluador. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Participatives: Participació en els 6 debats plantejats en cada matèria a través del Fòrum. La participació es declara Apta si l’alumnat ha participat en un mínim de 5 debats i ha rebut una valoració positiva en un mínim de 7 dels 10 paràmetres de l’Informe Avaluador. La qualificació obtinguda pondera el 10% del total.

Avaluació

Teòriques:

Prova test de 80 preguntes amb 4 opcions de resposta diferents. El resultat de la prova es declara Apte si el nombre de respostes correctes arriba a 60. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Pràctiques:

Prova pràctica consistent en desenvolupar 6 qüestions corresponents a 6 casos o exercicis diferents de cada matèria. El resultat de la prova es declara Apte si es responen correctament i completa 4 de les 6 qüestions. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Acadèmiques Individuals o Col·laboratives:

Realització individual o en grup del Treball Acadèmic obligatori a cada matèria. El Treball Acadèmic es declara Apte i si es comprova l’efectiva realització de totes les parts en el termini establert en el calendari i ha rebut una valoració positiva en un mínim de 7 dels 10 paràmetres de l’Informe Avaluador. La qualificació obtinguda pondera el 30% del total.

Participatives:

Participació en els 6 debats plantejats en cada matèria a través del Fòrum. La participació es declara Apta si l’alumnat ha participat en un mínim de 5 debats i ha rebut una valoració positiva en un mínim de 7 dels 10 paràmetres de l’Informe Avaluador. La qualificació obtinguda pondera el 10% del total.

Sol·licitud d’admissió Bàtxelor
Sol·licitud d’avaluació d’estudis previs
Més informació