La jornada sobre l’impacte de la gestió dels residus de la COVID-19 ha congregat més d’un centenar d’espectadors i 18 ponents d’administracions catalanes i andorranes diverses, així com entitats professionals i acadèmiques.
El primer acte de la Universitat Europea (eUniv), la jornada “L’impacte de la COVID-19 en la generació de residus a Andorra i Catalunya”, va reunir més de 100 espectadors i 18 ponents durant les 4h en què es va desenvolupar l’acte. L’objectiu era posar en comú la problemàtica en la producció i en la gestió de residus generats per la pandèmia. També es va posar de manifest que és menester cercar solucions adients i més sostenibles per al tractament dels mateixos. La participació activa de l’Administració catalana i andorrana (Secretaria d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat del Govern d’Andorra; Diputació de Barcelona; Àrea Metropolitana de Barcelona; Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Occidental i Agència de Residus de Catalunya) i de les entitats professionals i acadèmiques (Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i Centre d’Estudis de Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili) va permetre finalitzar l’acte amb les observacions següents, a tall de cloenda:
- Atès que la declaració de l’estat d’alarma desencadena l’inici de la pandèmia, es generen menys residus municipals; disminueix el percentatge de recollida selectiva i s’incrementen notablement els residus sanitaris, així com també els residus derivats de mascaretes, tovalloletes, guants, vasos, coberts i, en general, tots aquells residus desfermats dels materials d’un sol ús i generats a les llars.
- Durant la pandèmia, es constata un increment d’envasos lleugers. Malgrat la disminució de residus municipals, és detectat, tant a Andorra com a Catalunya, un bon comportament ciutadà; la tendència a recórrer a la recollida selectiva no ha minvat.
- Les raons del descens de residus municipals estan vinculades a la disminució de l’activitat econòmica. Són claus tots els sectors de l’activitat empresarial i, especialment, els de la restauració i l’hostaleria. Endemés, la disminució del turisme (que esdevé pràcticament inexistent a molts indrets) ha influït en la reducció de la generació de residus a Andorra i a Catalunya.
- Una de les preocupacions comunes a totes les entitats gestores i administracions andorranes i catalanes ha estat la protecció dels treballadors encarregats de la gestió de residus. S’han implementat mecanismes de protecció molt restrictius, per tal de garantir-los la seguretat i, alhora, amb la finalitat d’assegurar la continuïtat dels serveis a la ciutadania.
- S’han impulsat campanyes de comunicació, amb l’objectiu de fer saber a la ciutadania l’indret on cal dipositar les mascaretes i els productes d’un sol ús que es produeixen a la llar, arran de la pandèmia.
- S’han exposat iniciatives diverses per tal de combatre una millor gestió dels residus generats per la pandèmia i, particularment, s’ha exposat una experiència consistent en la recollida selectiva d’aquests residus, provinents de les residències per a la gent gran. S’ha constatat el seu elevat cost i la dificultat per a enfrontar-s’hi.
- Les administracions i les entitats gestores de residus han manifestat llur estreta coordinació, i també la col·laboració mantinguda durant la pandèmia. Aquesta relació ha comportat beneficis per a tots, ja que el trasllat sistemàtic d’informació ha facilitat l’adopció de decisions més raonables i consensuades, amb la finalitat d’encarar les dificultats de la situació complexa en què ens trobem.
- La normativa que ha entrat en vigor amb motiu de la pandèmia i, en especial, el Decret llei 26/2020 (el qual modifica el Decret 27/1999, de la gestió dels residus sanitaris a Catalunya), així com l’Ordre SND/271/2020 i la disposició addicional segona del Reial Decret a l’Estat espanyol han comportat l’obligatòria adopció ràpida de mesures excepcionals, per part dels agents implicats en la gestió de residus. Tot i així, s’han produït inspeccions policials en plantes de tractament que, en ocasions, han comportat la incoació, a instància del Ministeri Fiscal i de Diligències Prèvies penals. La raó d’aquestes actuacions té la seva visibilitat en l’absència de consideració, per part de la policia judicial, quant a la modificació normativa que compatibilitza els residus no sanitaris vinculats a la COVID-19 amb la possibilitat que aquests mateixos siguin gestionats com a fracció resta (residus municipals i assimilables).
- Tots els ponents expressen que és imprescindible instrumentar mecanismes de seguretat jurídica. Per aquestes raons, cal escatir aspectes de la normativa vigent de la gestió dels residus i, en cap cas, no es pot traslladar la totalitat del conflicte a l’agent últim (els gestors dels residus).
- La conclusió general de totes les intervencions ha reflectit la necessitat d’intensificar les campanyes d’informació i comunicació veïnal, per a modificar hàbits de consum de productes d’un sol ús i, consegüentment, poder assolir els objectius fixats a la normativa comunitària, estatal i autonòmica.
- És necessari comptar amb la complicitat de la ciutadania per a restablir l’economia circular dels residus, tenint en compte la seva jerarquia. Paral·lelament, és imprescindible vetllar per la restauració de la confiança mútua entre les administracions i la resta d’agents socials.
Aquesta és la primera activitat acadèmica que organitza la eUniv des de la seva creació, el passat mes de febrer, i coincideix amb l’inici del curs acadèmic. La Càtedra Fiter i Rosell de Ciències Jurídiques i Polítiques de la universitat és l’òrgan que ha impulsat aquesta jornada. La directora d’Estudis Mediambientals de la eUniv (Dra. Conxa Puebla) destaca: “volem fer moltes coses i fer-les molt bé, i per això pensem que un acte com aquest, amb la participació de tantes entitats, és una bona carta de presentació”.
La eUniv compta amb 5 càtedres de recerca que integren el seu programa de Doctorat, gestionat per l’Escola de Doctorat John Newman. A més, la nova universitat imparteix 5 bàtxelors oficials (l’equivalent a Espanya del Grau universitari): ADE, Dret, Informàtica, Humanitats i Llengua Catalana. El rector de la eUniv, el Dr. Antoni Noguero, assegura tal fet: “la presència tant de les Humanitats com de la Llengua Catalana, en els nostres estudis, és un compromís estructural; una declaració de principis”.
