Sobre l’Institut Universitari Alma Mater

Les institucions i les persones impulsores de la eUniv tenien un vincle en comú: una llarga experiència en la creació i gestió de centres universitaris, així com en la innovació de metodologies docents i en la generació de tecnologies aplicades a l’ensenyament superior. Aquest fet és el que va justificar la creació de l’IUAM com una decisió institucional estratègica: calia poder disposar d’un centre acadèmic dedicat a promoure la recerca sobre la institució universitària des de totes les disciplines de les ciències socials, omplint així un buit històric en el conjunt de les universitats dels territoris de parla i cultura catalana. En aquest objectiu hi col·labora la Fundació Layret, entitat promotora de la eUniv, que assumeix el finançament de les activitats de l’IUAM.

Sobre Sant Julià de Lòria, Andorra

Sant Julià de Lòria és la més meridional de les set parròquies del Principat d’Andorra, limitada al nord amb Andorra la Vella i al sud amb Espanya.

Sant Julià de Lòria s’erigeix ​​com la primera ciutat universitària d’Andorra, oferint una experiència educativa única i enriquidora. Enclavada enmig d’un paisatge de muntanya impressionant, aquesta vibrant comunitat ofereix un entorn propici per a les activitats acadèmiques.

Reptes de l’IA a l’educació superior: abordar les preocupacions del professorat

Introducció

La intel·ligència artificial (IA) està transformant ràpidament l’educació superior, obrint noves oportunitats però també plantejant desafiaments significatius per al professorat. La implementació efectiva de la IA requereix una anàlisi profunda de les preocupacions dels docents, especialment pel que fa a la seguretat laboral, els canvis en els seus rols i la necessitat d’adquirir noves competències. 

Aquest fòrum, titulat “Challenges of AI in Higher Education: Addressing Faculty Concerns”, pretén ser un espai de reflexió i diàleg sobre com les institucions poden afrontar aquests reptes de manera proactiva. Es debatrà sobre la importància d’inversions en programes de formació específics per capacitar el professorat en l’ús efectiu de la IA, així com sobre les estratègies per integrar aquestes tecnologies en la docència sense comprometre el valor pedagògic ni la funció essencial dels docents.

Entre els problemes clau que preocupen el professorat i les institucions acadèmiques destaquen: 

• Seguretat laboral i redefinició del rol docent: La integració de la IA en l’ensenyament pot generar incertesa sobre el futur dels docents, especialment pel que fa a la seva funció tradicional i la necessitat d’adquirir noves competències tecnològiques. És essencial analitzar com la IA pot complementar el treball del professorat sense deshumanitzar el procés educatiu. 
• Formació i adaptació del professorat: Molts docents no disposen de la formació adequada per utilitzar la IA de manera efectiva en l’ensenyament. La manca de competències digitals i la resistència al canvi poden dificultar l’adopció d’aquestes tecnologies. Calen programes de capacitació específics que permetin als professors integrar la IA amb confiança i criteri pedagògic. 
• Ètica i ús responsable de la IA: L’accés creixent a eines d’IA genera preocupacions sobre el plagi acadèmic, la transparència en l’avaluació i la possible dependència excessiva d’aquestes tecnologies per part dels estudiants. És fonamental establir normatives clares que regulin el seu ús i fomentin una cultura d’ús responsable. 
• Bretxa digital i desigualtats en l’accés: No tots els estudiants i professors tenen les mateixes oportunitats d’accés a la tecnologia i a la formació necessària per utilitzar la IA. Això pot generar desigualtats en l’experiència educativa i dificultar la seva implementació a gran escala. 
• Protecció de dades i privacitat: L’ús d’eines d’IA implica la recopilació i l’anàlisi de grans volums de dades sobre els estudiants, fet que planteja preocupacions sobre la seva privacitat i seguretat. És imprescindible establir mecanismes de protecció que assegurin un ús ètic i legal de la informació personal. 
• Impacte en la qualitat de l’aprenentatge: Si bé la IA pot oferir suport a l’ensenyament, també es corre el risc de perdre la interacció humana i el desenvolupament de competències essencials com el pensament crític i la creativitat. És crucial trobar un equilibri entre l’ús de la IA i la presència activa dels docents en el procés educatiu. 

Format del Fòrum de Recerca

• Format híbrid: el fòrum es realitzarà en un format híbrid, que permetrà la participació tant presencial com en línia. Això garantirà la màxima accessibilitat i inclusió per als investigadors d’arreu del món.

• Idiomes: S’acceptaran comunicacions en català, castellà i anglès. Això facilitarà la participació d’una àmplia gamma d’investigadors i promourà l’intercanvi intercultural.

• Presentació i discussió: els presentadors tindran 15 minuts, estrictes, per presentar les seves conclusions de recerca. Després de cada presentació, hi haurà una sessió de preguntes i respostes de 15 minuts per a debat entre els participants.

• Actes de la conferència: totes les comunicacions acceptades per a la presentació del fòrum es publicaran a les actes del fòrum. Això garantirà que la recerca sigui àmpliament difosa i accessible a la comunitat acadèmica.

• Horari: El calendari de presentació del fòrum es publicarà amb temps d’antelació per poder organitzar-nos.

Convocatòria de les ponències

Aquest fòrum de recerca convida a enviaments d’estudiosos que exploren les maneres polièdriques en què la IA s’està integrant a les aules universitàries, tant físiques com virtuals. A mesura que la IA continua evolucionant i esdevenint més sofisticada, el seu potencial per revolucionar l’ensenyament i l’aprenentatge és innegable. Aquest fòrum pretén oferir una plataforma perquè els investigadors comparteixin les seves idees, troballes i experiències relacionades amb el paper de l’IA a l’aula de l’educació superior. Els temes i preguntes il·lustratius inclouen:

1. Impacte de la IA en els rols docents 

Transformació del paper del professor 

Amb la introducció de la IA en l’educació superior, el paper del professor està canviant de manera significativa. Ja no és només un transmissor de coneixement, sinó que es converteix en un facilitador de l’aprenentatge assistit per tecnologia. Els sistemes d’IA poden proporcionar contingut personalitzat, suggerir recursos d’aprenentatge i fins i tot resoldre dubtes dels estudiants. Això fa que el professor hagi de redefinir el seu rol, posant més èmfasi en el pensament crític, la supervisió del procés d’aprenentatge i la integració d’eines digitals en la seva metodologia docent. 

Seguretat laboral i IA 

Una de les principals preocupacions del professorat és si la IA podria reduir la necessitat de docents humans. Encara que la IA pot automatitzar certes tasques, com la correcció d’exàmens i la resposta a preguntes freqüents, la interacció humana continua sent essencial en l’educació. En aquest debat es podria explorar fins a quin punt la IA complementa o reemplaça determinades funcions docents i com les institucions poden gestionar aquest canvi per garantir la continuïtat i l’estabilitat laboral dels professors. 

 Ètica i IA en la docència 

L’ús de la IA en educació planteja desafiaments ètics importants. Per exemple, si els estudiants fan servir IA per generar treballs i respostes automàtiques, com es pot assegurar que l’aprenentatge és real? A més, si els sistemes d’IA prenen decisions pedagògiques, qui és responsable de possibles errors? Aquest tema permetria analitzar el paper del professor en la supervisió d’aquestes eines i la necessitat d’establir criteris ètics i normatius clars. 

2. Formació i adaptació del professorat

Competències digitals i IA 

L’adopció de la IA implica que el professorat hagi de desenvolupar noves habilitats tecnològiques. A més de comprendre com funcionen les eines d’IA, els docents han de saber integrar-les pedagògicament de manera efectiva. Algunes d’aquestes competències inclouen la interpretació de dades generades per IA, la programació bàsica d’algunes eines i la capacitat de discernir quan i com utilitzar la IA per millorar l’aprenentatge sense dependre’n en excés. 

Programes de formació per a docents 

Per tal que els professors puguin utilitzar la IA de manera eficient, les universitats han d’oferir programes de formació especialitzats. Aquestes formacions podrien incloure tallers sobre l’ús d’eines d’IA en la preparació de classes, cursos sobre l’anàlisi de dades per adaptar estratègies d’ensenyament i seminaris sobre els riscos i les oportunitats de la IA en educació. Un fòrum d’aquest tipus pot servir per compartir experiències i bones pràctiques en aquest àmbit. 

 Resistència al canvi i IA 

Molts docents poden sentir-se aclaparats per la rapidesa amb què s’està implantant la IA en l’educació i poden tenir reserves sobre la seva efectivitat o sobre la seva pròpia capacitat per adaptar-s’hi. En aquest debat es podrien abordar estratègies per reduir aquesta resistència, com ara la demostració de casos d’èxit, el suport institucional i la creació d’una cultura d’innovació oberta i col·laborativa. 

3. Ús de la IA en la docència i l’aprenentatge 

 IA com a eina de suport pedagògic 

La IA té el potencial d’ajudar els docents a personalitzar l’aprenentatge per a cada estudiant. Mitjançant sistemes adaptatius, es poden identificar dificultats específiques i proporcionar recursos ajustats a les necessitats individuals. A més, la IA pot millorar l’experiència d’aprenentatge amb eines com tutors virtuals o sistemes de recomanació de continguts personalitzats. 

 Avaluació automatitzada i feedback instantani 

Les eines d’IA poden corregir exàmens de manera automàtica i proporcionar comentaris detallats als estudiants, ajudant-los a millorar de forma més ràpida i eficaç. No obstant això, també hi ha reptes a considerar, com la manca de criteri humà en la correcció de treballs creatius o la possibilitat de biaixos en els algoritmes d’avaluació. 

Tutors virtuals i assistents d’IA 

Els tutors virtuals poden ajudar els estudiants a resoldre dubtes en qualsevol moment, reduint la càrrega de treball del professorat i millorant l’accessibilitat del suport acadèmic. No obstant això, és important establir límits per assegurar que aquests tutors no substitueixin la interacció humana i que el seu ús sigui supervisat per professors. 

4. Consideracions ètiques i normatives 

Plagi i ús inadequat de la IA per part dels estudiants 

Les eines d’IA poden generar textos i respostes automàtiques, cosa que planteja problemes en l’avaluació de l’autenticitat del treball dels estudiants. En aquest debat es podrien analitzar estratègies per detectar l’ús indegut de la IA, així com l’educació dels estudiants sobre l’ús ètic d’aquestes tecnologies. 

 Bretxa digital i IA 

No tots els estudiants tenen el mateix accés a la tecnologia i a la formació necessària per utilitzar la IA de manera efectiva. Això pot generar desigualtats en l’aprenentatge i ampliar la bretxa digital entre estudiants amb més o menys recursos. En aquest fòrum es podrien discutir estratègies per garantir un accés equitatiu a aquestes eines. 

Protecció de dades i privacitat 

L’ús d’eines d’IA en educació implica la recopilació de grans quantitats de dades sobre els estudiants. Aquest debat podria centrar-se en com garantir que aquestes dades es gestionin de manera segura i ètica, respectant les normatives de protecció de dades. 

5. Perspectives institucionals i estratègies d’implementació 

IA i innovació educativa 

Les institucions d’educació superior han d’adoptar una estratègia clara per integrar la IA en el seu model educatiu. Això inclou la inversió en tecnologia, la formació del professorat i la definició d’un marc regulador per al seu ús. 

 Polítiques d’ús de la IA en universitats i centres educatius 

Cada institució ha de definir normes clares sobre com i quan es pot utilitzar la IA en l’ensenyament i l’avaluació. Aquestes polítiques poden incloure directrius sobre l’ús d’eines generatives, la detecció de plagi assistit per IA i la supervisió del seu impacte en la qualitat educativa. 

 Exemples de bones pràctiques 

Per concloure, aquest debat podria incloure casos d’èxit d’universitats que ja han implementat la IA de manera efectiva en el seu sistema educatiu. Compartir aquestes experiències podria ajudar altres institucions a adoptar estratègies similars amb èxit. 

Enviament de documents

• Termini: Les ponències s’han de presentar abans del 30 de setembre de 2025.

Els treballs s’han de redactar en català, castellà o anglès. Els treballs s’han d’enviar en format Word utilitzant el tipus de lletra Times New Roman de 12 punts amb un espai únic. Els enviaments han de tenir entre 3000 i 5000 paraules. Enviaments per correu electrònic a: ">

Les presentacions han de ser obres originals, inèdites i no presentades en cap altre lloc. Se sotmetran a una revisió per experts per a la rellevància, l’originalitat, la qualitat tècnica i la presentació abans de publicar-se en les actes de la conferència d’accés obert. Aquesta revisió garanteix la claredat alhora que manté un to acadèmic adequat per a un anunci sobre un fòrum de recerca a nivell universitari.