Categoria: Notícies

La Universitat Europea(eUniv) ha estat present al Fòrum Europeu per a l’Assegurament de la Qualitat (EQAF) 2025, que s’ha celebrat a la Corvinus University de Budapest (Hongria) del 12 al 14 de novembre, a través de la participació del seu director de qualitat, el Sr. Aleu Miret.

El fòrum, tal com destaca l’Agència de Qualitat Andorrana (AQUA), és una plataforma clau per al debat i l’intercanvi de bones pràctiques entre agències, universitats, associacions i altres entitats internacionals implicades en l’assegurament de la qualitat en l’educació superior. Enguany, el tema central és “L’assegurament de la qualitat en temps de crisi: garantir l’estabilitat, l’autonomia i la cooperació internacional en l’educació superior”.

Amb la participació del Sr. Miret en aquesta trobada, la eUniv reforça el seu compromís amb la qualitat, la resiliència institucional i la cooperació internacional, contribuint activament als debats sobre com preservar els valors acadèmics i enfortir els sistemes d’assegurament de la qualitat fins i tot en contextos d’incertesa.

La intel·ligència artificial (IA) està transformant ràpidament l’educació superior, obrint noves oportunitats però també plantejant desafiaments significatius per al professorat. La implementació efectiva de la IA requereix una anàlisi profunda de les preocupacions dels docents, especialment pel que fa a la seguretat laboral, els canvis en els seus rols i la necessitat d’adquirir noves competències. 

Aquest fòrum, titulat “Challenges of AI in Higher Education: Addressing Faculty Concerns”, pretén ser un espai de reflexió i diàleg sobre com les institucions poden afrontar aquests reptes de manera proactiva. Es debatrà sobre la importància d’inversions en programes de formació específics per capacitar el professorat en l’ús efectiu de la IA, així com sobre les estratègies per integrar aquestes tecnologies en la docència sense comprometre el valor pedagògic ni la funció essencial dels docents.

Entre els problemes clau que preocupen el professorat i les institucions acadèmiques destaquen: 

• Seguretat laboral i redefinició del rol docent: La integració de la IA en l’ensenyament pot generar incertesa sobre el futur dels docents, especialment pel que fa a la seva funció tradicional i la necessitat d’adquirir noves competències tecnològiques. És essencial analitzar com la IA pot complementar el treball del professorat sense deshumanitzar el procés educatiu. 
• Formació i adaptació del professorat: Molts docents no disposen de la formació adequada per utilitzar la IA de manera efectiva en l’ensenyament. La manca de competències digitals i la resistència al canvi poden dificultar l’adopció d’aquestes tecnologies. Calen programes de capacitació específics que permetin als professors integrar la IA amb confiança i criteri pedagògic. 
• Ètica i ús responsable de la IA: L’accés creixent a eines d’IA genera preocupacions sobre el plagi acadèmic, la transparència en l’avaluació i la possible dependència excessiva d’aquestes tecnologies per part dels estudiants. És fonamental establir normatives clares que regulin el seu ús i fomentin una cultura d’ús responsable. 
• Bretxa digital i desigualtats en l’accés: No tots els estudiants i professors tenen les mateixes oportunitats d’accés a la tecnologia i a la formació necessària per utilitzar la IA. Això pot generar desigualtats en l’experiència educativa i dificultar la seva implementació a gran escala. 
• Protecció de dades i privacitat: L’ús d’eines d’IA implica la recopilació i l’anàlisi de grans volums de dades sobre els estudiants, fet que planteja preocupacions sobre la seva privacitat i seguretat. És imprescindible establir mecanismes de protecció que assegurin un ús ètic i legal de la informació personal. 
• Impacte en la qualitat de l’aprenentatge: Si bé la IA pot oferir suport a l’ensenyament, també es corre el risc de perdre la interacció humana i el desenvolupament de competències essencials com el pensament crític i la creativitat. És crucial trobar un equilibri entre l’ús de la IA i la presència activa dels docents en el procés educatiu. 

Els interessats poden consultar tota la informació disponible fent click a aquest enllaç.

El Dr. Marc Escolà, protonotari acàdemic de la Universitat Europea-IMF, va participar, el passat dimecres 29 d’octubre, a la taula rodona “Com s’incorporen les solucions digitals en els centres educatius” juntament amb experts d’Andorra, Espanya i Llatinoamèrica, en el marc del II Fòrum d’Andorra: Aliances Publicoprivades per a la Transició Digital, organitzat pel govern d’Andorra i la Secretaria General Iberoamericana.

El Dr. Escolà va aprofundir en qüestions com la innovació en gestió acadèmica i la innovació educativa, temes que des de la Universitat Europea-IMF s’està treballant i liderant des de fa anys.

El II Fòrum d’Andorra és un espai de trobada internacional que busca impulsar la transformació digital mitjançant la col·laboració entre el sector públic i el privat. S’emmarca dins del compromís assumit per Andorra en el context de les Cimeres Iberoamericanes per a construir una societat digital inclusiva, segura, equitativa i transparent.

L’esdeveniment pretén donar continuïtat al treball iniciat a la primera edició i consolidar Andorra com un referent en la promoció de polítiques digitals sostenibles i col·laboratives. Durant dos dies, el fòrum va reunir líders institucionals, empreses tecnològiques, experts internacionals i organitzacions de la societat civil per compartir coneixements, experiències i solucions innovadores als principals reptes digitals.

El dia 15 d’octubre del 2025 va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona el Primer Simposi Armand de Fluvià de Genealogia i Heràldica, organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Històrics i la Institució Armand de Fluvià i Escorsa de Genealogia i Heràldica. La convocatòria d’aquest simposi va commemorar el primer aniversari del traspàs d’Armand de Fluvià, insigne estudiós d’aquest camp i impulsor, entre moltes altres iniciatives, de la revista Armoria, especialitzada en el tema.

El Dr. Josep Serrano, director de la Càtedra Fiter i Rossell d’Història del Dret a la eUniv, va participar en el simposi presentant una ponència sobre la tesi d’Armand de Fluvià, publicada l’any 1994, en la qual es refutava l’aplicació de la institució jurídica aragonesa del Casamiento en casa al matrimoni entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i l’hereva del reialme aragonès l’any 1137. El Dr. Serrano, tal com ja havia fet en una publicació anterior de l’any 1997, va argumentar jurídicament en el mateix sentit que Fluvià.

El diumenge 28 de setembre del 2025 van tenir lloc els actes de commemoració dels 25 anys de la canonització de Sant Pere M. Sans Jordà, natural d’Ascó i ordenat dominic al Bisbat d’Urgell, que fou Vicari Apostòlic de Fujian, a la Xina del segle XVIII, on va morir màrtir. La jornada fou coordinada per la Càtedra Fiter i Rossell de la eUniv i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, amb el suport de la Comunitat Catòlica Xinesa de Catalunya.

La jornada va tenir lloc a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, sota la presidència de Mn. Josep Chisvert, Vicecanceller de la eUniv i Delegat d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, que va traslladar l’adhesió a la jornada del Copríncep episcopal d’Andorra, Mn. Josep L. Serrano Pentinat.

La figura històrica del bisbe màrtir fou inicialment glossada pel Dr. Josep Serrano Daura, director de la Càtedra Fiter i Rossell, i posteriorment abordada la seva dimensió espiritual per part de ponents vinguts des de la Xina, així com per representants de l’Ordre de Predicadors i de la Comunitat de Sant Egidi. 

La jornada es va completar amb una solemne Eucaristia a l’església del mateix Seminari, presidida per Mn. Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, i concelebrada per set sacerdots. A la cerimònia, que fou seguida en xinès, català i castellà, hi assistiren unes 300 persones, entre elles descendents de la família del Sant, que es desplaçaren des d’Ascó per lliurar una relíquia seva a la comunitat xinesa de Barcelona.

La eUniv té prevista la publicació aquest any d’un estudi del Dr. Serrano Daura sobre l’episodi històric de les persecucions dels cristians a la Xina de mitjans del segle XVIII.

El Dr. Daniel Alvàrez, professor de Llengües Clàssiques de la Facultat d’Arts i Humanitats de la eUniv (Universitat Europea-IMF), ha signat en els darrers mesos diverses aportacions que dialoguen entre filologia, història del dret i tradició humanística. Les seves publicacions combinen l’anàlisi de fonts llatines i romanç amb la lectura contextual dels debats jurídics i intel·lectuals que han marcat la cultura europea.

A Cuadernos de Historia del Derecho (30), analitza un dictamen baixmedieval sobre la Pau i Treva —“El Consilium sobre ruptura de Pau i Treva de Jaume de Montjuïc, entre d’altres”— i reconstrueix els arguments jurídics i institucionals que regulaven el conflicte a la Catalunya del període (DOI: 10.5209/cuhd.91647). En paral·lel, a Linguistica e Filologia (44) proposa “Two key influences on the Hamiltonian System”, un estudi que traça dues influències clau d’arrel filològica i conceptual en un sistema d’anàlisi que dialoga amb la tradició clàssica (DOI: 10.13122/LeF_44_p9).

La projecció pública d’aquesta recerca s’ha traduït en diverses intervencions i capítols. El 5 de juliol de 2024, a la Universitat de Salamanca, va presentar “Bertran de Peus en el caso del Gobernador Requesens (1421) y su dictamen sobre la doble lugartenencia”, una lectura sobre governança i delegació de poder en el segle XV (marc del projecte PID2020-117702GA-I00/MICIN/AEI/10.13039/501100011033). I el 17 de juliol de 2025, al 19th International Congress of the IANLS (Universitat d’Aix-Marseille), va examinar la recepció humanista de Gòrgies amb “Gorgiae Helenae Encomium a Vincentio Marinerio translatum (1639)”. Aquest itinerari es completa amb tres aportacions en volums col·lectius: un perfil crític de Francesco Filelfo dins Roma Latina, Roma aeterna (2023); l’edició i comentari de documentació llatina sobre la “Defenestratio ex Deputatione…” (1425–1428) a les Acta Conventus Neo-Latini Lovaniensis (amb menció del mateix projecte PID); i l’assaig “La Dignidad en los juristas catalanes bajomedievales” a Estudios Luso-Hispanos de Historia del Derecho (vol. III, 2024), on explora el sentit jurídic i doctrinal del concepte de dignitat en la tradició catalana. Tot plegat reforça el paper de la eUniv en una recerca que connecta textos clàssics, cultura jurídica i història intel·lectual.

Enhorabona al Dr. Alvàrez per aquestes contribucions, que reforcen la recerca en filologia clàssica i història del dret a la eUniv.

1. Articles publicats:

•  “El Consilium sobre ruptura de Pau i Treva de Jaume de Montjuïc, entre d’altres”, Cuadernos de Historia del Derecho 30, pp. 75-101. ISSN: 1133-7613. DOI: https://doi.org/10.5209/cuhd.91647.
•  “Two key influences on the Hamiltonian System”, Linguistica e Filologia 44, pp. 9-26. ISSN: 1594-6517. DOI: 10.13122/LeF_44_p9.

2. Conferències realitzades:

•  “Bertran de Peus en el caso del Gobernador Requesens (1421) y su dictamen sobre la doble lugartenencia”. V Encuentro Hispano-Luso de Historiadores/as del Derecho. Universitat de Salamanca. Facultat de Dret. Salamanca. 31 – 5 de juliol (5 de juliol) de 2024. [Presentat dins del marc del projecte PID2020-117702GA-I00/MICIN/AEI/10.13039/501100011033]
•  “Gorgiae Helenae Encomium a Vincentio Marinerio translatum (1639)”. 19th International Congress of the International Association for Neo-Latin Studies (IANLS). Universitat d’Aix Marseille. Aix en Provence. 15 de juliol – 19 de juliol (17 de juliol) de 2025.

3. Actes publicades

•  “De Philelpho, «homine profecto maioris æstimationis quam doctrinæ»”. N. De Mico, F. Deraedt, C. Laes, L. Miraglia, D. Sacré eds.(2023). Roma Latina, Roma aeterna. Acta conventus Academiae Latinitati Fovendae (Romae, 12-15 VI 2022), 2 vol., Marneffe: Melissa, vol. I, pp. 241-266. ISBN: 9782872900329.
• “Defenestratio ex Deputatione iurisperiti Narcissi de Sancto Dionisio et acta pertinentia Latine scripta (1425–1428)”. Schaffenrath, Florian; Sacré, Dirk (ed.). Acta Conventus Neo-Latini Lovaniensis. Proceedings of the Eighteenth International Congress of Neo-Latin Studies (Leuven 2022), vol. 18, pp. 143-153. ISBN: 978-90-04-69557-3. [Publicat dins del marc del projecte PID2020-117702GA-I00/MICIN/AEI/10.13039/501100011033]
• “La Dignidad en los juristas catalanes bajomedievales”. Capdeferro, Josep coord. (2024). Estudios Luso-Hispanos de Historia del Derecho, vol. III, Madrid: Ed. Dykinson, pp. 27-50. ISBN: 978-84-1070-400-8. [Publicat dins del marc del projecte PID2020-117702GA-I00/MICIN/AEI/10.13039/501100011033]

En data 16 de setembre de 2025, el Rector de la Universitat Europea (eUniv), Dr. Antoni Noguero, i el director general de la Fundació Privada Institut d’Estudis Financers (IEF), Sr. Ferran Teixes, han signat un conveni d’associació entre ambdues entitats. En virtut d’aquest conveni la Fundació Privada Institut d’Estudis Financers podrà implantar, conjuntament amb la eUniv, títols propis no estatals, d’acord amb el règim jurídic universitari vigent.

L’ Institut d’Estudis Financers (IEF), amb seu a Barcelona, és el hub financer referent en innovació i coneixement en finances.

Amb aquesta col·laboració, la eUniv realitza un pas més en el marc d’internacionalitzar els seus projectes i establir relacions amb entitats i institucions d’arreu del món.

La revista VESTNIK SOCIAL SCIENCES de la Universitat Estatal de Llengües de Moscou publica en el seu número 1 (858) del present 2025 l’article de Pol Bartolomé tiyulat The Andorran Political System Revisited (https://journals.rcsi.science/2500-347X/article/view/296854). En aquest treball, Bartolomé, que fou el coordinador de l’elaboració del material docent sobre el Sistema Polític Andorrà per al pla d’estudis del Bàtxelor en Ciències Polítiques de la eUniv, introdueix el singular cas del Co-principat parlamentari andorrà —únic dins el marc la governança contemporània—, en la literatura de ciències polítiques, en la qual ha tingut fisn ara una atenció molt limitada.

L’article posa a l’abast del públic acadèmic internacional una anàlisi exhaustiva del sistema polític d’Andorra, centrada en les seves estructures institucionals, l’evolució històrica i les dinàmiques de la seva governabilitat. Emprant un enfocament històric-institucional, l’estudi examina la transformació del sistema polític d’Andorra des dels seus Pariatges medievals fins a l’adopció de la seva Constitució el 1993, que va formalitzar el seu estatus com a democràcia parlamentària sobirana. La recerca aprofundeix en el paper d’institucions clau, incloent el Consell General, el sistema electoral i el desenvolupament de partits polítics. Simultàniament, també examina la influència dels factors externs, especialment la relació en evolució d’Andorra amb la Unió Europea. A tal fi, el document integra un marc de política comparativa, contrastant l’estructura de govern d’Andorra amb altres microestats europeus com Mònaco, San Marino, Liechtenstein i Luxemburg. Aquest enfocament metodològic permet avaluar l’adaptabilitat institucional d’Andorra, la consolidació democràtica i la seva posicionament internacional. Mitjançant l’anàlisi de l’organització legal, política i territorial d’Andorra, aquest estudi contribueix a la comprensió de la governança dels estats petits i les dinàmiques de la sobirania a la Europa contemporània. Els resultats destaquen la resiliència institucional d’Andorra i la seva capacitat per equilibrar la continuïtat històrica amb les transformacions polítiques modernes, oferint valuoses perspectives per a estudiosos de la política comparativa, el dret constitucional i la integració europea.

El Director de la Càtedra Fiter i Rossell de la eUniv, el Dr. Josep Serrano Daura, coordina amb la Comunitat Catòlica Xina de Barcelona els actes commemoratius del 25è aniversari de la canonització de Sant Pere M. Sans Jordà, vicari apostòlic que fou de Fujian, a Xina. El Dr. Serrano es va doctorar en Història amb una tesi dedicada a la figura d’aquest dominic, natural d’Ascó i martiritzat a la Xina de mitjans del segle XVIII, i actualment, el Dr. Serrano prepara l’edició del text original que narra aquells luctuosos esdeveniments històrics, i que fou la base dels posteriors processos de beatificació i canonització de Sans Jordà.

L’acte central de la commemoració tindrà lloc el proper diumenge dia 28 de setembre de 2025, a la seu del Seminari Conciliar de Barcelona. El Vicecanceller de la eUniv, Mn Josep Chisvert s’encarregarà de presidir la taula rodona, amb intervencions de diferents ponents eclesiàstics i laics, entre ells els provinents de l’arquebisbat xinès de Fuzhou, que es desplaçaran a Barcelona per participar en la commemoració.

La eUniv ha organitzat durant la primera setmana del mes d’agost una peregrinació a la ciutat de Roma en ocasió del Jubileu del presenta any 2025.

La peregrinació fou encapçalada pel Canceller de la Universitat, el Dr. Jesús M. Prujà, i va comptar amb la presència de diversos membres de la Junta General, de la Junta Acadèmica i del Senat Acadèmic, entre els quals els representants de les fundacions impulsores de la universitat.

El grup va poder visitar la seu de la Universitat Pontifícia Laterana, ubicada al complex de l’arxibasílica de Sant Joan, la Universitat de la Santa Croce, a tocar de la Piazza Navona, així com el campus de la Universitat de La Sapienza situat a tocar de San Pietro in Vincoli.

Durant els dies de l’estada a Roma, els representants de la eUniv van seguir un itinerari centrat en el període històric que va des del Concili de Nicea (325) i el d’Èfes (431), amb l’objectiu de copsar la transcendència espiritual i històrica que, per a la Cristiandat, va tenir i té encara l’adopció del credo de Nicea, per una part, i la consolidació dogmàtica sobre la figura de la Mare de Deu establerta a Èfes, representada a Roma per l’arxibasílica de Santa Maria Major, on van poder assistir en directe a la cerimònia anual del Miracle de les Neus, celebrada el dimarts dia 5 d’agost.