Autor: admin_euniv

La revista VESTNIK SOCIAL SCIENCES de la Universitat Estatal de Llengües de Moscou publica en el seu número 1 (858) del present 2025 l’article de Pol Bartolomé tiyulat The Andorran Political System Revisited (https://journals.rcsi.science/2500-347X/article/view/296854). En aquest treball, Bartolomé, que fou el coordinador de l’elaboració del material docent sobre el Sistema Polític Andorrà per al pla d’estudis del Bàtxelor en Ciències Polítiques de la eUniv, introdueix el singular cas del Co-principat parlamentari andorrà —únic dins el marc la governança contemporània—, en la literatura de ciències polítiques, en la qual ha tingut fisn ara una atenció molt limitada.

L’article posa a l’abast del públic acadèmic internacional una anàlisi exhaustiva del sistema polític d’Andorra, centrada en les seves estructures institucionals, l’evolució històrica i les dinàmiques de la seva governabilitat. Emprant un enfocament històric-institucional, l’estudi examina la transformació del sistema polític d’Andorra des dels seus Pariatges medievals fins a l’adopció de la seva Constitució el 1993, que va formalitzar el seu estatus com a democràcia parlamentària sobirana. La recerca aprofundeix en el paper d’institucions clau, incloent el Consell General, el sistema electoral i el desenvolupament de partits polítics. Simultàniament, també examina la influència dels factors externs, especialment la relació en evolució d’Andorra amb la Unió Europea. A tal fi, el document integra un marc de política comparativa, contrastant l’estructura de govern d’Andorra amb altres microestats europeus com Mònaco, San Marino, Liechtenstein i Luxemburg. Aquest enfocament metodològic permet avaluar l’adaptabilitat institucional d’Andorra, la consolidació democràtica i la seva posicionament internacional. Mitjançant l’anàlisi de l’organització legal, política i territorial d’Andorra, aquest estudi contribueix a la comprensió de la governança dels estats petits i les dinàmiques de la sobirania a la Europa contemporània. Els resultats destaquen la resiliència institucional d’Andorra i la seva capacitat per equilibrar la continuïtat històrica amb les transformacions polítiques modernes, oferint valuoses perspectives per a estudiosos de la política comparativa, el dret constitucional i la integració europea.

El Director de la Càtedra Fiter i Rossell de la eUniv, el Dr. Josep Serrano Daura, coordina amb la Comunitat Catòlica Xina de Barcelona els actes commemoratius del 25è aniversari de la canonització de Sant Pere M. Sans Jordà, vicari apostòlic que fou de Fujian, a Xina. El Dr. Serrano es va doctorar en Història amb una tesi dedicada a la figura d’aquest dominic, natural d’Ascó i martiritzat a la Xina de mitjans del segle XVIII, i actualment, el Dr. Serrano prepara l’edició del text original que narra aquells luctuosos esdeveniments històrics, i que fou la base dels posteriors processos de beatificació i canonització de Sans Jordà.

L’acte central de la commemoració tindrà lloc el proper diumenge dia 28 de setembre de 2025, a la seu del Seminari Conciliar de Barcelona. El Vicecanceller de la eUniv, Mn Josep Chisvert s’encarregarà de presidir la taula rodona, amb intervencions de diferents ponents eclesiàstics i laics, entre ells els provinents de l’arquebisbat xinès de Fuzhou, que es desplaçaran a Barcelona per participar en la commemoració.

La eUniv ha organitzat durant la primera setmana del mes d’agost una peregrinació a la ciutat de Roma en ocasió del Jubileu del presenta any 2025.

La peregrinació fou encapçalada pel Canceller de la Universitat, el Dr. Jesús M. Prujà, i va comptar amb la presència de diversos membres de la Junta General, de la Junta Acadèmica i del Senat Acadèmic, entre els quals els representants de les fundacions impulsores de la universitat.

El grup va poder visitar la seu de la Universitat Pontifícia Laterana, ubicada al complex de l’arxibasílica de Sant Joan, la Universitat de la Santa Croce, a tocar de la Piazza Navona, així com el campus de la Universitat de La Sapienza situat a tocar de San Pietro in Vincoli.

Durant els dies de l’estada a Roma, els representants de la eUniv van seguir un itinerari centrat en el període històric que va des del Concili de Nicea (325) i el d’Èfes (431), amb l’objectiu de copsar la transcendència espiritual i històrica que, per a la Cristiandat, va tenir i té encara l’adopció del credo de Nicea, per una part, i la consolidació dogmàtica sobre la figura de la Mare de Deu establerta a Èfes, representada a Roma per l’arxibasílica de Santa Maria Major, on van poder assistir en directe a la cerimònia anual del Miracle de les Neus, celebrada el dimarts dia 5 d’agost.

La Societat Andorrana de Ciències va realitzar el 17 d’agost la tradicional jornada especialitzada andorrana que té lloc des del 1988. Així, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu es va realitzar la 38a edició de la Jornada Andorrana per debatre sobre Andorra i l’habitatge, amb un total de vint ponències presencials, quatre telemàtiques i tretze no presencials.

Amb una economia totalment oberta i dependent de l’exterior, Andorra ha entrat en la globalització en aquest primer quart de segle XXI. Entendre i conèixer els factors causals del problema de l’habitatge, concretar-ne les necessitats i determinar les solucions més convenients i adaptades al país, és un dels reptes actuals de la societat andorrana, que no pot ser enfocat avui aïlladament de l’entorn europeu i pirinenc.

Durant la mateixa Jornada es va presentar el llibre de les ponències de l’edició de l’any 2024 que va tractar sobre La Globalització i Andorra, amb una ponència del Dr. Marc Escolà, protonotari acadèmic de la Universitat Europea, titulada “La globalització de l’oferta universitària des d’Andorra: perspectives de futur”.

Per part de la eUniv, enguany, van estar presents el Dr. Marc Escolà, protonotari acadèmic de la Universitat Europea, el Dr. Eladi Llop, vicerector d’Ordenació Acadèmica, el Dr. Xavier Fantova, coordinador del bàtxelor en Humanitats, la Dra. Helena Serés, professora del bàtxelor en Humanitats i el director de l’Institut Universitari de Tecnologia Aplicada (IUTA) Joaquim Vallés.

En data 20 d’agost del 2025 ha estat dipositada al Registre General de la Universitas Europaea IMF la memòria de tesi doctoral elaborada pel doctorand Rodrigo Cabedo, sota la tutela acadèmica del Dr. Jesús M. Prujà. La tesi s’intitula “L’ensenyament superior universitari de Ciències Empresarials als Principats d’Andorra i Catalunya al Segle XXI”, i pertany a la Línia de Recerca Doctoral sobre “Els ensenyaments universitaris als principats d’Andorra i Catalunya: anàlisi comparativa i evolutiva de l’oferta i la demanda (2000-2025)”, organitzada per l’Institut Universitari Alma Mater i coordinada pel mateix Dr. Prujà.

D’acord amb la vigent Normativa de l’Escola de Doctorat J. H. Newman de la eUniv, la Comissió de Doctorat haurà de resoldre en la seva sessió del mes de setembre l’ordenació dels procediments vinculats a la presentació i defensa en els terminis establerts.

La Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat el número 46 (2025) de la seva revista Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació, dedicat monogràficament a la història de les institucions universitàries, amb el títol Entre l’ideal i el real: projectes universitaris en clau històrica.

En aquest volum hi són presents tres treballs vinculats a la línia de recerca doctoral d’història universitària catalana, impulsada per l’Escola de Doctorat J. H. Newman de la eUniv sota la coordinació de l’Institut Universitari Alma Mater.

El primer article, seguint l’ordre de l’índex del volum, és el de Francesc X. Fantova, intitulat La Universitat Literària de Solsona (1614-1717): funció social i conflicte interuniversitari. El segon és el signat per Joaquim Vallès i Josep Serrano: Els lideratges en la morfogènesi de les universitats històriques del Principat de Catalunya. I finalment el tercer és La historiografia de la Universitat de l’Estudi General de Barcelona, obra de M. B. Escolà i Aleu Miret.

La Societat Núm. 46 (2025): juliol-desembre: Entre l’ideal i el real: projectes universitaris en clau històrica

ACTINN, el Clúster de la innovació i de les noves tecnologies d’Andorra, ha presentat la sisena edició dels premis ACTINN AWARDS davant dels seus socis i patrocinadors. S’obre una nova convocatòria on emprenedors i startups poden registrar-se i optar al premi.

L’objectiu és donar visibilitat i acompanyament a nous projectes tecnològics, de transformació digital o de nous models de negoci, generadors d’oportunitats de diversificació econòmica o de modernització dels sectors tradicionals del país. El projecte premiat tindrà una dotació de
4.500 euros, així com l’acompanyament i l’accés a la xarxa de contactes del clúster.

Les candidatures presentades seran avaluades per un jurat composat per membres d’ACTINN que han copatrocinat aquests premis. El jurat valorarà les idees amb criteris tècnics i financers i aspectes com el seu nivell d’innovació, el seu impacte en la societat, la seva factibilitat i la seva viabilitat.

Les empreses que desitgin participar en els ACTINN AWARDS podran presentar la seva candidatura fins al dia 17 d’octubre de 2025. El dia 5 de novembre es faran les presentacions del projectes i una setmana després es comunicarà el guanyador. El lliurament oficial del premi es farà dins del marc de les Jornades INNTEC 2026.
La presentació del concurs, les bases de la convocatòria i el full d’adhesió estan disponibles a la pàgina web del clúster mitjançant el següent link https://actinn.ad/activitats/actinn-awards/

Enguany co-patrocinen el premi amb ACTINN, 12 empreses del clúster: CHAKRAY, CLUSTER VIDEOLOGIC, FEDA, ENSISA – GRANDVALIRA, IDENTTY, INNOVAND CONSULT, NAOS, SDLI – SOCIEDAD DE LA INNOVACIÓN, SINZERAD, SOSMATIC, TEMPUS I UNIVERSITAT EUROPEA – IMF.

En la passada edició dels ACTINN AWARDS es va atorgar el primer premi a Monbrick, una startup andorrana amb una proposta capdavantera en la digitalització del món de la construcció i rehabilitació d’habitatges i els seus clients.

Des d’aquest mes de juliol, la eUniv es centre col·laborador de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, amb seu a la Universitat de Girona, sota la Càtedra Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial.

L’objectiu de l’OEIAC és estudiar les conseqüències ètiques, socials i legals, i els riscos i oportunitats de la implantació de la IA en la vida diària, i des d’una òptica plenament transversal.

Les principals línies estratègiques són:

1. Investigar els impactes ètics i socials de la IA.
2. Establir directrius i bones pràctiques.
3. Realitzar transferència de coneixement.
4. Mantenir relacions amb organismes internacionals.
5. Col·laborar amb grups d’experts de tot el món.

L’OEIAC disposa d’una estructura operativa que funciona de pont entre l’humanisme, la ciència i la tecnologia, i que garanteix la dinàmica de la quàdruple hèlix, és a dir, la presència dels quatre pilars clau en qualsevol procés innovador: universitats i centres de recerca, administració pública, teixit empresarial, i ciutadania.

Amb aquesta col·laboració, la eUniv realitza un pas més en el marc d’internacionalitzar els seus projectes i establir relacions amb universitats d’arreu del món.

La Junta Acadèmica de la eUniv, reunida en sessió ordinària el passat divendres dia 11 de juliol del 2025, va acordar la denuncia de la continuïtat dels acords de cooperació acadèmica amb el grup educatiu espanyol UNIVERSAE. Aquests acords incorporaven convenis de col·laboració amb les institucions educatives d’ensenyament superior d’aquest grup a Costa Rica, Mèxic i Equador, a més de relacions de cooperació amb els centres de Múrcia, Madrid i Catalunya, dedicats als ensenyaments de Cicles Formatius de Grau Superior.

La finalització dels acords ha estat formalment acceptada per UNIVERSAE, la qual ha procedit tot seguit a suprimir dels seus mitjans de comunicació les referències a les relacions establertes amb la eUniv durant els darrers dos anys.

Aquesta resolució s’emmarca en el procés endegat pel Vicerectorat de Relacions Internacionals de la eUniv d’establiment d’una xarxa pròpia de vinculacions directes amb centres llatinoamericans d’estudis superiors.